Se'n va
com una carícia a la platja
que et queda tatuada a l'esquena
que hi hagut dies
que et treies la samarreta
i la plegaves a la sorra
i notaves l'anar i tornar
d'aquella mà,
un croquis d'escala real
l'horitzó tan banal,
i les paraules tan tendres
i tu
tu
i jo
jo
tan essencial
I se t'endú
alguna cosa més
que versos finíssims
i alguna felicitat rinxolada
que no es deixa raspallar
BOTELLA AL MAR
Pongo estos seis versos
con el secreto designio que algun día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles
Mario Benedetti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada