dimarts, 25 de gener de 2011

El replà

Aquí va!

http://elrepla.blogspot.com/ 

dissabte, 22 de gener de 2011

Trombes i trompetes

(sona la vida. una bona estona)


- Me ahogo.

- Tienes que elegir donde respiras.


(respirant) - Vale. Ya está.

(en mixolidi) FI

divendres, 21 de gener de 2011

Les hores minses

Sonen alarmes
arreu, el vellet del bar
d'abaix s'ha afaitat molt bé
i treu en silenci les cadires metàl·liques
de la terrassa. S'hi asseu
l'afable borratxo i tot just
és de nit. D'aquí poc vindrà
algú i fullejarà el diari mal assegut
no ho sé, com xarrupant. Passen les coses estranyes
de cada dia, s'aixequen persianes violentament
el taxista, el cotxe obert i la ràdio
els coloms manifestant-se
un gos borda de lluny
saludes el veí putejat que surt amb cotxe
del pàrquing. La Rahola escriu molts articles
i els nens somien amb aquell conte
on els forners protegeixen la ciutat
amb una claror croissant
mentre ells ben tapats
dormen cinc minuts
molt llargs.

dimarts, 18 de gener de 2011

Un home amb pressa

Un home amb pressa
a l’hora de dinar
i el xivarri
d’una escola
ostiaputa
tants
nens
eh
eh eh
eh señor
la pelota la pelota
quatre gambades al mig
del carrer i quasi l’atropellen
la recull i pensa – la llenço o la xuto
eh eh señor aquí  la xuta però no
sobrepassa el reixat. Deixa la cartera a terra,
somriu, s’arromanga
i etziba un flèquit prodigiós. I sens dubte sembla un gran
gol perquè tots els nens ho celebren
com hooligans experimentats. Un home tenia pressa
a l’hora de dinar
es treu l’americana
s’ha enrecordat del futbol al pati
els partits simultanis sense regles
el camp immens. S’atura a menjar un frankfurt
al bar tronat del davant. A la tele un tertulià diu
- canvi, canvi, canvi. Sóc jo qui he
canviat. S’acaba ràpid el frankfurt
i surt per observar com juguen
els nens. Ja no hi són. Veu el pati buit
tan petit. Se’n recorda novament de la reunió
tenia pressa. Es queda abstret pensant com pot
ser, com pot ser, deu ser que aspirem a això en vida:
anar-se trobant un camp massa gran
per fixar-se en els límits. Abandonar-lo
prematurament sense saber com
i al cap de molt il·luminar-se
i dir – què gran que ens
semblava el món
aleshores. (I per
dins pensar:
joder, com
ara ).

dijous, 13 de gener de 2011

Jo volia un aplaudiment mama

______________________________

El ingeniero

La luz, el sol, el aire libre,
envuelven el sueño del ingeniero.
El ingeniero sueña cosas claras:
superfícies, tenis, un vaso de agua.

El lápiz, la escuadra, el papel;
el dibujo, el proyecto, el número:
el ingeniero piensa en el mundo exacto,
mundo que ningún velo cubre.

(Ciertas tardes subíamos
al edificio. La ciudad diaria,
com un periódico que todos leían,
conseguía un pulmón de cemento y de vidrio.)

El agua, el viento, la claridad,
a un lado el río, en lo alto nubes
ponían en el mundo al edificio
que crecía de sus fuerzas sencillas.

João Cabral

_________________________________________


Per mi el poeta es caracteritza perquè s’aferra amb convenciment a allò més inaferrable, potser per la voluntat de conscienciar en paraules, d’entre moltes altres maneres, els cossos difusos i itinerants de les emocions. El poeta és individualitat, sense intermediaris, finalitat en ell mateix, des del principi fins al final. Escriu per saber mentre escriu. Ara bé, escriure poesia no garantitza que no siguis un ignorant, un vulgar, un imbècil. Al contrari. És un medi ideal per als imbècils. És la persistent fal·làcia de l’escut del grup, com que jo sóc revolucionari no em poden enganyar, estic per sobre d’això, estic fent la revolució. I no. En realitat ets el que està a la zona de mines, el propi autoengany de jo ja he vist la llum, ja torno de tot això et fa reaccionar molt més tard. Per això s’ha d’estar a l’aguait constantment; dins dels grups identificats per l’art o la cultura es conrea la imbecilitat en dosis molt altes. Tot i així, la poesia no és un exercici d’intel·ligència, és simplement una habilitat que es tria perquè satisfà a un mateix. No s'és més. No s'és diferent. El poeta, per mi, sap molt bé que a fora hi ha un món real, un món amb gent amunt i avall, i problemes, i idees, i sistemes, i mecanismes, i invents, i organitzacions, i indrets, i costums, i plaers simples, i maldecaps absurds, el poeta sap molt bé que a fora s’ha de ser pràctic, àgil, exacte, creatiu sobretot, el poeta sap molt bé que és justament a allò aferrable on s’ha de fer lloc per generar idees noves, on s’ha d’utilitzar tota la intel·ligència en la seva màxima expressió.

I malgrat tot, la paraula poeta, la paraula poesia, la poesia, no té més rerafons o més valor que el que cadascú, per ell mateix, li vulgui donar.

dimecres, 12 de gener de 2011

Tampoc n'hauries fet res

 _________________________________________

La promesa

Se inclinó hacia un lado de la cama
y abrió el portafolio
apoyado en la pared.
estábamos bebiendo.
dijo, « me prometiste estas
pinturas una vez, ¿te
acuerdas? »
« no toques esas putas pinturas »,
dije yo.
luego fui a la cocina por
una cerveza. me paré a vomitar
y cuando salí
la vi por la ventana
bajando por el sendero del patio
hacia su casa en la parte de atrás.
intentaba apresurarse
y en equilibrio sobre la cabeza
llevaba 40 pinturas:
óleos
carboncillos
acrílicos
acuarelas.
se tropezó una vez y casi
se cae de culo.
luego subió corriendo las escaleras
y desapareció por la puerta
de su casa en el piso de arriba
corriendo con todas esas pinturas
en lo alto de la cabeza.
fue una de las cosas más
descojonantes que he visto nunca.

en fin, supongo que tendré que
pintar otras 40.

C. Bukowski

dilluns, 10 de gener de 2011

Gravetat

Tant cel s'esmuny
dins del meu cap que em puja
la sang als peus.

dimarts, 4 de gener de 2011

Tregui's l'abric

Passar per meta. Quantes voltes queden. Control antidopatge. Tregui's l'abric siusplau. Tregui's l'abric collons. Cap per avall. Sacsegen. Puja la sang al cap. Cauen brutícies i altres coses. Records. Papers de caramel. Olors i pols vàries i algun bolígraf o bitllet de viatge. Això és tot el que porta. Sí. Sí, vull dir. Res més. Bé, ha donat. Fa mala cara. Vull dir, ha donat. Negatiu. Vol fer el favor de sortir del mig. Almenys si no vol acabar. Però pari de fer pilonets amb totes aquestes coses. Li tornaré l'abric. Aixequi's. D'acord, li tornaré l'abric. Però vagi-se'n. Tot això s'ha de tirar. Ei vosaltres. Emporteu-vos-ho. Ho veu, ho veu, va més lleuger. Es pot saber perquè va descalç. Tenim un subjecte marejat. Porteu-li roba neta. Sense costures. No es preocupi. Vostè corri i no pregunti. D'aquí poc veurà un koala que canta. L'animarà. Uns matalassos elàstics. I deixi estar aquest cony de cronòmetre. Quan acabi ja li calcularem el temps real. Sí, sí, sortirà publicat l'endemà. Adéu. Adéu. Sí, sí, va. Tiri. Que sí. Va vinga. Que foti el camp. (...) Qui era? Un dels Renegats de l'Estupidesa Humana. Els entrenen per fer esprints i mira. Arriben aquí tan desorientats. Tan joves i ja van així. És lamentable. En fi. En fi. Hola. Control antidopatge. Tregui's l'abric siusplau.