No hi poseu barana

dimensiono plataformes, em captiva
el martelleig de les escales metàl·liques
quan la mare li porta l'esmorzar.
El franctirador vol apuntar
la lluna, durant tota la nit
has vist aquella estrella?
la son la intimitat
sé que a baix
hi ha animals indesitjables
que fan sorolls amb la boca
fins i tot em puc imaginar
que badallen
fascinats pel crim imminent
o les constel·lacions
que suposen
que cauran

Mantes

s'ha encallat un carro
al passatge encisador.
mantes
de pelfa apilonades,
el tacte no de com són les coses
sinó amb quina pell
es palpen. Insisteixo en la polzada
d'allò que per ser en mi
ja no puc percebre:
la temperatura inexistent
l'espai desplaçat on el cos,
el venedor ambulant
està corrent molt ràpid
en direcció contrària
a vegades oblida les portes
els carrers a vegades confon
els quilòmetres
en dies

Quan entra el violoncel

ella li deixa anar les mans
que es palpaven, els ulls
li deixa anar i fuig apressada
a quin balcó quina ciutat
racó de llum vols estendre
aquests llençols
violoncels
blanc mermelada?

Diasert

Escric
alcohol
sota els efectes
de la poesia

Absoluta credibilidad

« hacer brotar un mundo de la nada
pero no por razones de peso
por fregar solamente - por joder »

Nicanor Parra

Había un tipo
se dedicó a descubrir
ya no el arte sino que era
realmente el alma
pero más de una vez
venía un día y decía
encontré por fin la manera
de saber qué coño
está pasando. con entusiasmo
lo decía y tampoco lo tenía claro
era muy muy entusiasmo fugaz. Los otros corrían
discutían en las bibliotecas
y no sé como lo hacían pero
aparecían con la gran teoría
oh, oh, todo coincide, eso es
vamos a mejorarlo
había un tipo
se dedicó a descubrir
pero se olvidaba
y claro volvía a descubrir.
llegaba vociferando
a otro sitio
por fin por fin. dios
dios
dios está
confuso de verdad
que dije eso?

would you like Bukowski?

bukowski
entranyes desmesurades carícies delicades
brutes intenses
desmesurades carícies entranyes delicades?
no. Només volia dir-li
que cony passa amb vostè
a les biblioteques. Faci el favor
de no excitar-me el personal
tanta sinceritat, li deu semblar divertit
la gent el vol imitar senyor entranya
entranyable però sense embrutar-se
m'entén? perquè vostè és el vellet
que la diu més grossa i el nét es pensa
que se l'estima tant per això. Recital Bronx permanent
des d'aquí fa olor de Roma. he constatat diversos robatoris
dels seus exemplars, malmès o perdut
vull dir com vostè
viciosos de vostè com predicant
sucre ridícul a la cervesa
algú extremadament sociable
aiiii bukowski
espero que no li facin cap exposició
aquests de l'art i la cultura
seria vostè avorridíssim

Taconejava

Allà on Déu va perdre l'espardenya
es preguntaven quin objecte
quan balancejava els peus pel món va ser
i portaven mocasins sofisticats
un sonor oh no! i li va caure
no va ser espectacular com en una ciutat o pel·lícula
i palplantat com un estaquirot volia intuïr la trajectòria
un pardulaire l'hauria trobat ignorant el valor que
però coi de núvols i nuvis no el deixaven veure el moment transcendental
van acordonar la zona les que tenien els tacons més grans
bé, allà on Déu va perdre l'espardenya es difícil d'imaginar
però com he dit no era espectacular no hi havia ningú
i el pobre sabeu aquell neguit de la pèrdua en standby?
a part d'un home baixet i bigoti serpentí que s'esgarrifava de plaer quan ella perspicaç
taconejava
i així va quedar, allà, allà on ell va perdre l'espardenya
el cos contret, mirada guenya
li hauria quedat potser millor la faldilla però ella,
semblava profundament preocupat
i assegut d'esquenes a una distància prudencial
va perdre l'espardenya balancejant els peus i allà
perquè en quedi constància al sumari
s'esgarrifava de plaer
quan ella
taconejava