tag:blogger.com,1999:blog-61510953153231807712024-03-05T22:56:01.796+01:00Cronoscopi(...)-tacPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.comBlogger208125tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-7879502037141697312014-07-03T01:49:00.004+02:002014-07-03T01:49:54.404+02:00CurrículumMerda.<br />
Està ple de poetes<br />
momentanis<br />
que no escriuen.<br />
Potser no<br />
cal.<br />
Sentir<br />
més<br />
abans de les paraules<br />
vent ensordidor que ens tomba<br />
que ens guiaPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-49060078678617918522013-06-01T00:32:00.000+02:002013-06-01T00:32:24.673+02:00PrototipUn colibrí sobrevola l'estepa. Són les frases tipus<br />
que desitjo quan em desperto. Esdrújules de plantes:<br />
caducifòlies, gramínies, nictaginàcies.<br />
Velocitat de propagació, sí. Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-4452121457080024532013-05-02T22:33:00.000+02:002013-05-02T22:33:34.295+02:00No et moguis tens un llopEm fico a la gola del llop<br />
com un veritable llop<br />
la pell eriçada les paraules<br />
presa la mandíbula que es desencaixa per tancar-se<br />
i encara que ho vulgui ja<br />
no es pot desentrampar<br />
<br />
així adormir-nosPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-33606486696224272082013-04-25T01:31:00.000+02:002013-04-25T01:31:57.225+02:00SembraLa màquina que disposa<br />
la sorra de les platges<br />
de forma correcta.<br />
<br />
Gavines, cabrones,<br />
any rere any.Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-27267625026941543892013-04-14T12:32:00.001+02:002013-04-14T12:33:40.878+02:00Attention Artificer!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU2fBmcPc0mNFu0VD5dyC5411viPCixUtTBKY7ZCC0XAS6rsxmqm1-RWLG-tIFGynUJ7O6s_h58OWXiYlVP5GG4lFwkhljtcQ20VvXSwhtD94hHM_J2pcoxIHlRYzf6c82qAhWqNjKyRCL/s1600/columi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU2fBmcPc0mNFu0VD5dyC5411viPCixUtTBKY7ZCC0XAS6rsxmqm1-RWLG-tIFGynUJ7O6s_h58OWXiYlVP5GG4lFwkhljtcQ20VvXSwhtD94hHM_J2pcoxIHlRYzf6c82qAhWqNjKyRCL/s1600/columi.jpg" height="285" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Si cauen les columnes que aguanten el cel<br />
el cel continuaPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-45086117358812852192013-04-03T23:57:00.000+02:002013-04-03T23:57:06.206+02:00neu dura dies<div style="text-align: justify;">
Caminar per l’asfalt deixant la muntanya enrere. No hi ha maneres poètiques d’abandonar els silencis alpins. Contarem les senyals dels quilòmetres. Ens avançaran cotxes massa a prop i massa ràpid, veurem el bestiar absurd entre els tancats. Des d’aquí tot el relleu és inimaginable, no existeix profunditat ni brillantor en el blanc. El sol, les carreteres, es presenten tan fàcils. Quan vas desfer-te del pal no el vas llençar, recordo com vas triar el lloc i el vas recolzar, amb compte, com acomodar el lleó anestesiat que en poc minuts es desperta.
</div>
Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-63752225822854939832013-04-03T13:22:00.002+02:002013-04-03T13:22:26.484+02:00Sí però això era abansPolar antàrtic escriure sobre el vidrePau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-10996041639711064082013-01-08T20:57:00.000+01:002013-01-08T21:11:50.564+01:00The song it's gone<div style="text-align: justify;">
Estaticisme. Ensenya'm les fotos, els diaris, el cordó umbilical. Les modes passatgeres com l'astronomia o netejar els portals amb suavitzant. L'insomni quan es dorm durant el dia. Pastís de poma. Vídeos del lloc després de l'accident. Un cop net. Som manicures. Brillantina. Bellesa únicament expositiva. Visites mediocres als concessionaris més espatarrants. Vells als ponts de l'autopista. Discutirem sobre homeopatia, el balanceig dels fiords, com són en realitat aquests cotxassos per dins. Altres malsons com el pianista que quan sent qualsevol música no pot evitar dir mentalment les notes. La taula de so amb anuncis de l'spotify que salten i dials infinits.</div>
Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-85651640311667485252012-12-24T23:56:00.000+01:002012-12-24T23:56:00.333+01:00Veritat Ultimàtum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TaqHAdCFZooX-m321ibKPdTy8cQ8JKzUUGYWkAtj3luQykg0Pyqlvnxv4gNHL7yozcOgOW3EoqlIkvkkKtxM8qwff_p1ZGJtAqqwODhN_1QcMsddPB6Fyf-QDyuMQhWz89_FG_RT2DGx/s1600/lavid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_TaqHAdCFZooX-m321ibKPdTy8cQ8JKzUUGYWkAtj3luQykg0Pyqlvnxv4gNHL7yozcOgOW3EoqlIkvkkKtxM8qwff_p1ZGJtAqqwODhN_1QcMsddPB6Fyf-QDyuMQhWz89_FG_RT2DGx/s1600/lavid.jpg" height="231" width="400" /></a></div>
<br />Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-84086871980447336142012-11-05T22:42:00.000+01:002012-11-05T23:44:56.411+01:00Volley-ball no és fàcil<div style="text-align: justify;">
A l'aula d'examen alineacions, pronòstics, velocitats rares. Un alumne mira pel vidre de la porta i no reconeix ningú. El professor està dret, recolzant-se sobre el cantell de la taula que se li clava progressivament al cul i li produeix un dolor ocult, atenuant. La panoràmica li transmet cert ordre espiritual, el silenci, la pressa, la mala lletra. Tot i els formalismes desconfia de les preguntes crucials, la dificultat, les hores de l'alpinista extenuat sota la tempesta. En situacions així desitja coses aparentment tontes que no ha confessat a ningú, com que algú que fa molt temps que no veu entri amb sabatilles fent un somriure familiar i li dugui una xocolata calenta en un got de plàstic. Aspiracions, carreres, coneixements, controlar el temps estipulat és com una pressió tremolosa dels pòmuls i les celles que s'omplen de molsa i sotabosc. Vol algun motiu urgent per anar a Ginebra en un vol chârter i després fer com si res, passejar fins al parc del Campus on l'etern estudiant per notari contempla vençut la injustícia dels joves que surten dels laboratoris a fer un descans i juguen a volley-ball malgrat la neu la dificultat. Dels joves brillants d'expedients brillants que resolen sistemes i processos i equacions complexíssimes de forma brillant i s'esforcen però no es cansen excepte quan lliguen, quan desparen taula, quan corren sense samarreta sobre el fred sobre la neu. </div>
Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-89452357061525067152012-10-17T01:10:00.002+02:002012-10-18T21:47:12.535+02:00Potser em despertoLes soques arrancades <br />
no tenen importància,<br />
oblidar-se la destral al mig del camí. Falciots<br />
electrocutats alhora i el cel res. Somnàmbuls<br />
que tenen por d'incorporar-se <br />
i aplaudir enmig de la foscor quan les bèsties<br />
callen.<br />
<br />
Fugíem dels somnis<br />
ensopegava amb la llenya horrible<br />
escampada que jo no creia haver talat,<br />
volia venir però fins i tot<br />
costava pensar en córrer<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-24169791819546795352012-06-06T01:17:00.000+02:002012-06-06T01:17:44.633+02:00Furtiutu mataves dofins tu mataves<br />
dofins tu mataves dofins<br />
era l'aigua massa freda<br />
passava el ferry i els nens saludaven<br />
entusiasmats perquè toquessis<br />
la botzina. <br />
<br />
<br />Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-25546849665998781462012-05-22T00:56:00.000+02:002012-05-22T09:06:53.974+02:00Vam anar buscar on banyar-nos<br />
Vam anar a buscar<br />
on banyar-nos<br />
era mig matí<br />
no se sabia exactament on era<br />
el riu i els avis enraonaven ràpid<br />
amunt amunt<br />
on l'aigua és freda<br />
el tren s'hi aturava dos o tres cops<br />
al dia i se'ns en rotava el poble desert<br />
el poble petit espatarrant el cor el sol<br />
el gorg que no cobria<br />
i quan vaig tornar suava obsessiu les parets<br />
insultava les motos i ho trobava tot tan meticulosament<br />
imperfecte i catastròfic <br />
no funcionava l'aire acondicionat<br />
em feia dutxes cada vint<br />
minuts em destrossava les ungles. L'exigència era el saqueig d'haver perdut<br />
allò encara més simple com saber dir <br />
un principi: només<br />
- oh! i<br />
callar<br />
libèl·lules<br />
immòbils en l'aire<br />
del batec espatarrant.Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-86329427025024979952012-04-11T21:23:00.003+02:002012-04-11T21:26:44.647+02:00Dam Square<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://farm5.staticflickr.com/4046/4481719190_f7a36b5cef_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="http://farm5.staticflickr.com/4046/4481719190_f7a36b5cef_o.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
Passejar tot i el tiroteig<br />
la plaça és buida<br />
la plaça és buida<br />
la plaça és buida<br />
i els coloms no sé<br />
on s'han ficat la por<br />
o la vidaPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-25325464741599875902012-04-09T10:06:00.002+02:002012-04-09T11:25:44.292+02:00TelefèricSou<br />
cotes accessibles <br />
on arriben els telefèrics<br />
enginyeria infalible, pistes d'esquí.<br />
Mantenir les passions<br />
al marge, els isards eren massa difícils<br />
de dibuixar. El futur i quits de supervivència<br />
purament estètics, inutilitzats. En canvi hi ha vessants<br />
on la neu són dies en blanc<br />
setmanes ombra abrils en blanc.<br />
On ell esgarrapa la pedra<br />
per arribar més amunt<br />
a cada metre<br />
es despulla sense saber. per què. la nit i el precipici. A dalt <br />
hi ha un prat nítid com una petjada nua, i quan comença la tempesta<br />
ella fa fotos amb flash<br />
i està tan guapa<br />
desafiant el llamp.Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-7751225858279632502012-04-08T12:33:00.000+02:002012-04-08T12:33:35.095+02:00Que sea demasiado tarde, madameObstinació pel vertigen, l'ocell impossible<br />
el pas en fals. No és fins que el tren surt<br />
que es posa a córrer. Esdevenir el límit,<br />
sí o no o si l'atraparà. Reservar-se algun turó<br />
amb bones vistes per la improvisació<br />
de les últimes paraules. Latifundis d'espera absurda<br />
insectes que es pongui el sol, necessites l'escena única<br />
on persegueixes amb la velocitat de tota l'ànima<br />
el destí. Estimaràs, estimbaràs, estimaràs allò<br />
que gairebé t'estimba. L'ocell impossible<br />
allò que va estar a punt.Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-18967810644088629302012-03-30T01:32:00.000+02:002012-03-30T01:32:39.930+02:00Sobrevolar-nostindria una esplèndida<br />
finestra muntanya oberta<br />
plugim de sol la veig des de lluny<br />
com menja llum envoltada de fruita<br />
de llacs minúsculs tan amunt<br />
<br />
aquella estrella? doncs<br />
darerePau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-79973571432857274392012-03-15T17:51:00.001+01:002012-03-15T17:52:36.952+01:00L'Eixample Màxim<div style="text-align: justify;">Els matins a l'eixample són raros o la mar de normals els meus matins dels balcons que no tinc les baranes modernistes on els teus dits fan tobogans la veritat és que no planificar ascensors ni jardins interiors migdies cel sequoia és ser gent molt pesada sí jo és que sabeu estic intentant treballar però resulta que a fora els taxis fan girar el volant i tot de mòbils dins buxtaques i alguna finca que restauren vella que es fa la manicura és que amb aquest silenci cutre soroll cutre costa concentrar-se vaig venir aquí per entregar-me a la vida creativa tinc un terrat on ningú fa festes no saludo la portera i m'aixeco d'hora alguns dies i altres molt tard per trencar l'hàbit la rutina però de sobte també m'he adonat que potser no tenir tele era fer-ne un gra massa és ser imbècil segurament dormir al terra a vegades també sota el sofà com barricades he hagut d'assumir el meu destí li deia a no sé qui sóc bastant geni i he estat nits despert repassant mentalment el meu futur els detalls noies que em miren des de lluny o qui sap si no i la conclusió és adonar-me que hi ha molta gent que no gent molt pesada però també n'hi ha que sí que fan cançons hi ha gent que fa bones cançons i també gent que escriu i fa els matins més priomordials menys lamentables aborrits hi ha llistes d'artistes llargues com codis html i m'agafa una vorticitat a les venes territoris cerebrals són canals d'evacuació l'eixample màxim en desús i havia de fer la gran melodia original i les paraules precises per dir el que no tinc per dir el que no sé que dir el que ja no tinc per dir tot i que quan ho digui tinc la sensació que em sentiré més tranquil més content i serà no pensar en res com ara no molt millor.</div>Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-62937856814378569712012-03-07T00:44:00.002+01:002012-03-07T00:50:19.440+01:00Anàlisi de sangdeia auxili auxili<br />
tot allò que sigui vorejar altures<br />
el mar <i>ganso</i> espetegant<br />
promiscuïat era pensar en tirar-se<br />
i que després de saltar canviava d'opinió<br />
es marejava i <br />
deia auxili auxili<br />
si total la vida és igual<br />
d'irreversible<br />
però més copsPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-75441924378142121212012-01-17T00:39:00.003+01:002012-01-17T00:50:01.110+01:00No hi poseu baranadimensiono plataformes, em captiva<br />
el martelleig de les escales metàl·liques<br />
quan la mare li porta l'esmorzar.<br />
El franctirador vol apuntar<br />
la lluna, durant tota la nit<br />
has vist aquella estrella?<br />
la son la intimitat<br />
sé que a baix<br />
hi ha animals indesitjables<br />
que fan sorolls amb la boca<br />
fins i tot em puc imaginar<br />
que badallen<br />
fascinats pel crim imminent<br />
o les constel·lacions<br />
que suposen<br />
que cauranPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-28133645129261222912012-01-09T03:56:00.001+01:002012-01-09T04:02:46.983+01:00Mantess'ha encallat un carro<br />
al passatge encisador.<br />
mantes <br />
de pelfa apilonades,<br />
el tacte no de com són les coses<br />
sinó amb quina pell<br />
es palpen. Insisteixo en la polzada<br />
d'allò que per ser en mi<br />
ja no puc percebre:<br />
la temperatura inexistent<br />
l'espai desplaçat on el cos,<br />
el venedor ambulant<br />
està corrent molt ràpid<br />
en direcció contrària<br />
a vegades oblida les portes<br />
els carrers a vegades confon<br />
els quilòmetres<br />
en diesPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-32804301246835443872012-01-02T23:54:00.002+01:002012-01-03T00:00:21.050+01:00Quan entra el violoncelella li deixa anar les mans<br />
que es palpaven, els ulls<br />
li deixa anar i fuig apressada<br />
a quin balcó quina ciutat<br />
racó de llum vols estendre<br />
aquests llençols<br />
violoncels<br />
blanc mermelada?Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-74641638821823487222012-01-01T22:37:00.000+01:002012-01-01T22:37:52.547+01:00DiasertEscric<br />
alcohol<br />
sota els efectes<br />
de la poesiaPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-1726001064028887062011-12-31T22:27:00.002+01:002011-12-31T22:31:17.678+01:00Absoluta credibilidad« <i><span style="font-size: x-small;">hacer brotar un mundo de la nada</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">pero no por razones de peso</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">por fregar solamente - por joder</span></i> »<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Nicanor Parra </b></span><br />
<br />
Había un tipo<br />
se dedicó a descubrir<br />
ya no el arte sino que era<br />
realmente el alma<br />
pero más de una vez<br />
venía un día y decía<br />
encontré por fin la manera<br />
de saber qué coño<br />
está pasando. con entusiasmo<br />
lo decía y tampoco lo tenía claro<br />
era muy muy entusiasmo fugaz. Los otros corrían<br />
discutían en las bibliotecas<br />
y no sé como lo hacían pero<br />
aparecían con la gran teoría<br />
oh, oh, todo coincide, eso es<br />
vamos a mejorarlo<br />
había un tipo<br />
se dedicó a descubrir<br />
pero se olvidaba<br />
y claro volvía a descubrir. <br />
llegaba vociferando<br />
a otro sitio<br />
por fin por fin. dios<br />
dios<br />
dios está<br />
confuso de verdad<br />
que dije eso?Pau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6151095315323180771.post-21560206410258994662011-12-28T11:06:00.002+01:002011-12-28T11:09:29.512+01:00would you like Bukowski?bukowski<br />
entranyes desmesurades carícies delicades<br />
brutes intenses<br />
desmesurades carícies entranyes delicades?<br />
no. Només volia dir-li<br />
que cony passa amb vostè<br />
a les biblioteques. Faci el favor<br />
de no excitar-me el personal<br />
tanta sinceritat, li deu semblar divertit<br />
la gent el vol imitar senyor entranya<br />
entranyable però sense embrutar-se<br />
m'entén? perquè vostè és el vellet<br />
que la diu més grossa i el nét es pensa<br />
que se l'estima tant per això. Recital Bronx permanent<br />
des d'aquí fa olor de Roma. he constatat diversos robatoris<br />
dels seus exemplars, malmès o perdut<br />
vull dir com vostè<br />
viciosos de vostè com predicant<br />
sucre ridícul a la cervesa<br />
algú extremadament sociable<br />
aiiii bukowski<br />
espero que no li facin cap exposició<br />
aquests de l'art i la cultura<br />
seria vostè avorridíssimPau Moréhttp://www.blogger.com/profile/03573193731053738148noreply@blogger.com0