diumenge, 17 d’abril de 2011

Lindy Hop

Parlar-te com llençar-se al buit líquid. Ets un bèstia, un bèstia em diuen. Possiblement estem contínuament a punt de caure, podríem dir que les piruetes són només arranjaments successius que posposen la caiguda. Però només es pot fer així, fent el cos delicadament esvalotat. S'aixeca molta sorra i el contrabaixista no sé perquè es passa tota l'estona mirant darrere l'escenari. La noia lletja diu de fer un picnic en una piscina sense aigua i un vell que passeja el gos mira dissimuladament des de la distància, com per que no es noti que està recordant massa.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Lancha

los huesos del agua
y tu clavícula
casi aire

dimarts, 12 d’abril de 2011

Cangur

Diluïr-se en el matí,
l'aigua de les galledes
s'escola pel sorral
primer aplanaré la terra
a cops de pala
diminuta, després arran del cel
et veig, com si ningú
s'hagués despertat
i aprofitessis que ara passo
per quedar-te en continu
gronxant marrecs
en gratacels
que només
tenen
escales

dissabte, 9 d’abril de 2011

Muflons

Era una carretera estreta. A la millor curva em trobava branques baixes que picaven amb el parabrises i un ramat de muflons mastegant flors blanques. Era inútil intentar espantar-los. Se'm quedaven mirant com roncant encara no ho entens. Havia de sortir, asseure'm al voral i buscar el punt exacte on s'acabava el precipici. O fins i tot pensar en totes les muntanyes que un cop pujades no sabré baixar, i mastegar una flor blanca, també.

dijous, 7 d’abril de 2011

Títol esgotat

Entre parada i parada busques alguns ulls que et vegin, com el paisatge borrós que no existeix darrere la finestra. Només trobes cares en subtítols, gent indecisa que no sap on mirar. Si es pot no mirar res. Acabes observant sobretot sabates, bolsos de velles, ungles mal pintades, i bastanta estona el clatell inescrutable d'un home calb. Quan surts entreveus la conductora pel retrovisor: és jove i mira a l'interior del túnel confiada en que possiblement ja està excavat. El gos entrenat del vigilant de seguretat em vol llepar la mà però porta morrió. Els dies bons al final del passadís hi ha un home guerxo i escanyolit que ven loteria i crida exageradament no se amontonen, aún tengo para todos. Algú riu intentant que no es noti però tothom passa de llarg, la sort és reincident. A vegades, quan a l'andana s'acumulen fileres de gent, l'home guerxo mira les escales mecàniques que té al darrere. No hi puja ningú però segueixen funcionant, com insistint en el temps que sí que corria pel subterrani quan no hi érem.

dimecres, 6 d’abril de 2011

oh, Gofres

Molt bé.
inspiració. ex
piració inspi
ració expira
ció inspira
ció expira
ció inspi
ració ex
(acte!)

no.no. ara
no toca
inspiració!
ei ei ei tu
així no no
però vols
fer el favor
de sospirar!

dimarts, 5 d’abril de 2011

Encara l'àncora

Un dia
em van donar un diploma
un tiquet de la compra
un rebut d'una transferència
un descompte en una pizzeria
un telèfon en un tovalló.
No vaig trucar
crec.

dilluns, 4 d’abril de 2011

En marxa

Quan toca moure's
després del mal temps
matinem. Demà serà un gran
dia, dèiem. Desballestar tendes
com porcions de nit que resten,
quedar-se en res. Cal deixar-ho
tot estés, assecant-se
els sobresostres
sobre els quals
ha repicat tant
el cel. En l'escampall
que precedeix la partida
som cadells exposats
a la imprudència del bosc. Ens hi perdem
temptats per cruixits, molsa
nius abandonats. Podríem desbordar-nos
de la impaciència per viure, tanmateix
el desig és un cabal primer molt fi
que lentament es dil·lata. Per prosseguir el viatge
necessitem sentir
que avui hem nascut
entre matolls; que hem gatejat
il·lusions vagues,
xipollejat la por dels dolls.

però no ens empaiten,
sortirem quan siguem grans:

l'únic risc inassumible
és l'accident
de no existir.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Prohibit acampar

donar menjar als cérvols
esperar l'estiu
dones que no existeixen
remenen el tallat. tenen unes mans
fines, totes són
com exnòvies
sense rencors; i el cambrer
no para de repetir
que el lavabo no funciona.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Tu, memoritza aquest número

____________________________________


Silencio de corta duración

Después corrió por el pueblo un perro de siete patas.
  Todos corrieron tras él enseguida y contaron
    unas veces más y otras menos de siete patas.

Por fin encontré tiempo
  para comprarme un helado: silencio
    durante dos bolas: vainilla plátano.

Después el perro tenía sólo cuatro patas.


Günter Grass - Payaso de Agosto