dimarts, 12 d’abril del 2011

Cangur

Diluïr-se en el matí,
l'aigua de les galledes
s'escola pel sorral
primer aplanaré la terra
a cops de pala
diminuta, després arran del cel
et veig, com si ningú
s'hagués despertat
i aprofitessis que ara passo
per quedar-te en continu
gronxant marrecs
en gratacels
que només
tenen
escales

1 comentari:

Joanaina ha dit...

Aquests versos fan despertar un somriure de platja :)