Diluïr-se en el matí,
l'aigua de les galledes
s'escola pel sorral
primer aplanaré la terra
a cops de pala
diminuta, després arran del cel
et veig, com si ningú
s'hagués despertat
i aprofitessis que ara passo
per quedar-te en continu
gronxant marrecs
en gratacels
que només
tenen
escales
dimarts, 12 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquests versos fan despertar un somriure de platja :)
Publica un comentari a l'entrada