La màquina que disposa
la sorra de les platges
de forma correcta.
Gavines, cabrones,
any rere any.
diumenge, 14 d’abril del 2013
dimecres, 3 d’abril del 2013
neu dura dies
Caminar per l’asfalt deixant la muntanya enrere. No hi ha maneres poètiques d’abandonar els silencis alpins. Contarem les senyals dels quilòmetres. Ens avançaran cotxes massa a prop i massa ràpid, veurem el bestiar absurd entre els tancats. Des d’aquí tot el relleu és inimaginable, no existeix profunditat ni brillantor en el blanc. El sol, les carreteres, es presenten tan fàcils. Quan vas desfer-te del pal no el vas llençar, recordo com vas triar el lloc i el vas recolzar, amb compte, com acomodar el lleó anestesiat que en poc minuts es desperta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)