dilluns, 24 de desembre de 2012

Veritat Ultimàtum


dilluns, 5 de novembre de 2012

Volley-ball no és fàcil

A l'aula d'examen alineacions, pronòstics, velocitats rares. Un alumne mira pel vidre de la porta i no reconeix ningú. El professor està dret, recolzant-se sobre el cantell de la taula que se li clava progressivament al cul i li produeix un dolor ocult, atenuant. La panoràmica li transmet cert ordre espiritual, el silenci, la pressa, la mala lletra. Tot i els formalismes desconfia de les preguntes crucials, la dificultat, les hores de l'alpinista extenuat sota la tempesta. En situacions així desitja coses aparentment tontes que no ha confessat a ningú, com que algú que fa molt temps que no veu entri amb sabatilles fent un somriure familiar i li dugui una xocolata calenta en un got de plàstic. Aspiracions, carreres, coneixements, controlar el temps estipulat és com una pressió tremolosa dels pòmuls i les celles que s'omplen de molsa i sotabosc. Vol algun motiu urgent per anar a Ginebra en un vol chârter i després fer com si res, passejar fins al parc del Campus on l'etern estudiant per notari contempla vençut la injustícia dels joves que surten dels laboratoris a fer un descans i juguen a volley-ball malgrat la neu la dificultat. Dels joves brillants d'expedients brillants que resolen sistemes i processos i equacions complexíssimes de forma brillant i s'esforcen però no es cansen excepte quan lliguen, quan desparen taula, quan corren sense samarreta sobre el fred sobre la neu.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Potser em desperto

Les soques arrancades
no tenen importància,
oblidar-se la destral al mig del camí. Falciots
electrocutats alhora i el cel res. Somnàmbuls
que tenen por d'incorporar-se
i aplaudir enmig de la foscor quan les bèsties
callen.

Fugíem dels somnis
ensopegava amb la llenya horrible
escampada que jo no creia haver talat,
volia venir però fins i tot
costava  pensar en córrer








dimecres, 6 de juny de 2012

Furtiu

tu mataves dofins tu mataves
dofins tu mataves dofins
era l'aigua massa freda
passava el ferry i els nens saludaven
entusiasmats perquè toquessis
la botzina.


dimarts, 22 de maig de 2012

Vam anar buscar on banyar-nos


Vam anar a buscar
on banyar-nos
era mig matí
no se sabia exactament on era
el riu i els avis enraonaven ràpid
amunt amunt
on l'aigua és freda
el tren s'hi aturava dos o tres cops
al dia i se'ns en rotava el poble desert
el poble petit espatarrant el cor el sol
el gorg que no cobria
i quan vaig tornar suava obsessiu les parets
insultava les motos i ho trobava tot tan meticulosament
imperfecte i catastròfic
no funcionava l'aire acondicionat
em feia dutxes cada vint
minuts em destrossava les ungles. L'exigència era el saqueig d'haver perdut
allò encara més simple com saber dir
un principi: només
- oh! i
callar
libèl·lules
immòbils en l'aire
del batec espatarrant.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Dam Square



Passejar tot i el tiroteig
la plaça és buida
la plaça és buida
la plaça és buida
i els coloms no sé
on s'han ficat la por
o la vida

dilluns, 9 d’abril de 2012

Telefèric

Sou
cotes accessibles
on arriben els telefèrics
enginyeria infalible, pistes d'esquí.
Mantenir les passions
al marge, els isards eren massa difícils
de dibuixar. El futur i quits de supervivència
purament estètics, inutilitzats. En canvi hi ha vessants
on la neu són dies en blanc
setmanes ombra abrils en blanc.
On ell esgarrapa la pedra
per arribar més amunt
a cada metre
es despulla sense saber. per què. la nit i el precipici. A dalt
hi ha un prat nítid com una petjada nua, i quan comença la tempesta
ella fa fotos amb flash
i està tan guapa
desafiant el llamp.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Que sea demasiado tarde, madame

Obstinació pel vertigen, l'ocell impossible
el pas en fals. No és fins que el tren surt
que es posa a córrer. Esdevenir el límit,
sí o no o si l'atraparà. Reservar-se algun turó
amb bones vistes per la improvisació
de les últimes paraules. Latifundis d'espera absurda
insectes que es pongui el sol, necessites l'escena única
on persegueixes amb la velocitat de tota l'ànima
el destí. Estimaràs, estimbaràs, estimaràs allò
que gairebé t'estimba. L'ocell impossible
allò que va estar a punt.

divendres, 30 de març de 2012

Sobrevolar-nos

tindria una esplèndida
finestra muntanya oberta
plugim de sol la veig des de lluny
com menja llum envoltada de fruita
de llacs minúsculs tan amunt

aquella estrella? doncs
darere

dijous, 15 de març de 2012

L'Eixample Màxim

Els matins a l'eixample són raros o la mar de normals els meus matins dels balcons que no tinc les baranes modernistes on els teus dits fan tobogans la veritat és que no planificar ascensors ni jardins interiors migdies cel sequoia és ser gent molt pesada sí jo és que sabeu estic intentant treballar però resulta que a fora els taxis fan girar el volant i tot de mòbils dins buxtaques i alguna finca que restauren vella que es fa la manicura és que amb aquest silenci cutre soroll cutre costa concentrar-se vaig venir aquí per entregar-me a la vida creativa tinc un terrat on ningú fa festes no saludo la portera i m'aixeco d'hora alguns dies i altres molt tard per trencar l'hàbit la rutina però de sobte també m'he adonat que potser no tenir tele era fer-ne un gra massa és ser imbècil segurament dormir al terra a vegades també sota el sofà com barricades he hagut d'assumir el meu destí li deia a no sé qui sóc bastant geni i he estat nits despert repassant mentalment el meu futur els detalls noies que em miren des de lluny o qui sap si no i la conclusió és adonar-me que hi ha molta gent que no gent molt pesada però també n'hi ha que sí que fan cançons hi ha gent que fa bones cançons i també gent que escriu i fa els matins més priomordials menys lamentables aborrits hi ha llistes d'artistes llargues com codis html i m'agafa una vorticitat a les venes territoris cerebrals són canals d'evacuació l'eixample màxim en desús i havia de fer la gran melodia original i les paraules precises per dir el que no tinc per dir el que no sé que dir el que ja no tinc per dir tot i que quan ho digui tinc la sensació que em sentiré més tranquil més content i serà no pensar en res com ara no molt millor.

dimecres, 7 de març de 2012

Anàlisi de sang

deia auxili auxili
tot allò que sigui vorejar altures
el mar ganso espetegant
promiscuïat era pensar en tirar-se
i que després de saltar canviava d'opinió
es marejava i
deia auxili auxili
si total la vida és igual
d'irreversible
però més cops

dimarts, 17 de gener de 2012

No hi poseu barana

dimensiono plataformes, em captiva
el martelleig de les escales metàl·liques
quan la mare li porta l'esmorzar.
El franctirador vol apuntar
la lluna, durant tota la nit
has vist aquella estrella?
la son la intimitat
sé que a baix
hi ha animals indesitjables
que fan sorolls amb la boca
fins i tot em puc imaginar
que badallen
fascinats pel crim imminent
o les constel·lacions
que suposen
que cauran

dilluns, 9 de gener de 2012

Mantes

s'ha encallat un carro
al passatge encisador.
mantes
de pelfa apilonades,
el tacte no de com són les coses
sinó amb quina pell
es palpen. Insisteixo en la polzada
d'allò que per ser en mi
ja no puc percebre:
la temperatura inexistent
l'espai desplaçat on el cos,
el venedor ambulant
està corrent molt ràpid
en direcció contrària
a vegades oblida les portes
els carrers a vegades confon
els quilòmetres
en dies

dilluns, 2 de gener de 2012

Quan entra el violoncel

ella li deixa anar les mans
que es palpaven, els ulls
li deixa anar i fuig apressada
a quin balcó quina ciutat
racó de llum vols estendre
aquests llençols
violoncels
blanc mermelada?

diumenge, 1 de gener de 2012

Diasert

Escric
alcohol
sota els efectes
de la poesia