Que sea demasiado tarde, madame

Obstinació pel vertigen, l'ocell impossible
el pas en fals. No és fins que el tren surt
que es posa a córrer. Esdevenir el límit,
sí o no o si l'atraparà. Reservar-se algun turó
amb bones vistes per la improvisació
de les últimes paraules. Latifundis d'espera absurda
insectes que es pongui el sol, necessites l'escena única
on persegueixes amb la velocitat de tota l'ànima
el destí. Estimaràs, estimbaràs, estimaràs allò
que gairebé t'estimba. L'ocell impossible
allò que va estar a punt.