Fumem. Fumem tots.
Fumegem-nos, fumiguem-nos
deixem-nos d'hòsties
siguem atractius
calibrem el temps com una succió
exhalem-nos l'ànima
i mirem com puja
fumem amb vent
sota la pluja
pensem en fum
fumem al vàter
tant se'ns en fum
respirar cràters
tot és banal, és xemeneia
és animal
fumem l'incendi
sota un fanal
amor fumem-nos
després i abans
si tu tens foc
i jo et cobreixo, l'alè et fa fum
perfum de boira,
guardem cendrers
bruts de memòria,
gràcies fumem
i ho fem tot sols
tan sol dos dits
mira quins llavis
una postal
de sobretaula, cafè
o de nit, fumem
fumem-nos, fuma't el cos
de dins a fora,
senyals de fum
quan sigui l'hora
fumem neguits
fumem victòries
fumem el temps
fumem històries
però no deixa de ser
repetitiu
oh, oh, oh,
fumem tan íntims
ínfims de fum
fumem fumem
no ho deixarem
i no hi ha excuses
i tot és fum
tot menys la por
a la certesa
de l'elecció
"Mai més"
me'l fumo
però si és avui
i és per demà
je ne fume pas
dimecres, 14 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)