Les soques arrancades
no tenen importància,
oblidar-se la destral al mig del camí. Falciots
electrocutats alhora i el cel res. Somnàmbuls
que tenen por d'incorporar-se
i aplaudir enmig de la foscor quan les bèsties
callen.
Fugíem dels somnis
ensopegava amb la llenya horrible
escampada que jo no creia haver talat,
volia venir però fins i tot
costava pensar en córrer
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)