dimarts, 13 d’octubre de 2009

Avui podria ser abril

Avui podria ser abril
durant una estona
d'entreactes,
que és quan no mirem a l'escenari
i parlem de coses fàcils
com - aquest sol d'on ha sortit
o crec que avui m'has ensenyat a somriure,
quan ve de gust estar sol
durant una estona
que podria ser
abril
i a fora s'escampa
com una aroma d'esperança
i t'atreveixes a descórrer la cortina
de qui podries ser avui durant el que seràs demà
que tot just ahir et van ensenyar els somnis
que et pertoquen,
passa sovint que s'acabi l'estiu
i que et perdin el passatge
però després arriba avui
que podria ser abril
durant una estona de pacte
amb el temps
fins que et trobes dins del cotxe
accelerant, i tots els copilots s'adormen
i t'adones aleshores que no deixes d'estar sol,
així amb confiança, la carretera és cosa teva
i el que queda de viatge també

ara bé, si te la fots
la carretera es talla
i a la merda aquest abril
que avui podria ser perquè
es queda abandonat en la runa, i
abans que comenci el segon acte
l'escenari s'ensorra.