dissabte, 31 de gener de 2009

Nous costaners

No havia vist mai el mar

o tantes altres coses, no havia vist. se li'n fotia, sincerament, perquè

ell feia xarxes

xarxes, vull dir, no havia vist mai el mar. se li'n fotia i

feia xarxes, ell

nus, nus, nus, un dia un vell cràpula li va dir -hauries de saber desfer-los, és més important que fer-los-

ell feia xarxes, no pescava, no havia vist el mar. se li'n fotia el mar. el soroll de la xarxa quan la llencen a l'aigua. xaf. no el coneixia. aquella intuició, el destí en forma de nusos. xaf. se li'n fotia. ell

feia xarxes

De fet van venir un dia, [no plovia] i -és la teva mare- van dir, podríeu pensar

la mare està malalta, ara farà l'últim nus i intentarà enganyar el destí amb els plecs de la

feia xarxes ell,

és la teva mare, li van dir -vols que t'acompanyem- NO. vols. NO. [homes modats, caminar fangós, porten el correu dins d'una closca de tortuga] segur. NO. Deixeu-me amb la Sally. Fa temps que va passar tot plegat. entenem que vulguis tenir intimitat. temps, molt. daltabaix, aquelles curves, costa escarpada, volant espasmòdic -gira-sisplau-gira-, virolles boges. era. la gola del mar. com si se l'empassés. ni rastre.

Ni rastre. Foteu el camp imbècils. He dit amb la Sally. Només.

El mar. (...). Per primer cop, el veu. però

feia xarxes ell,

La noia fina, llavis de lli

- I doncs.

(Mirada sense mirar-se)

- I doncs. (...). Quina merda de lloc per morir, no?

El mar. per primer cop. el veu. i doncs

- Quina merda de lloc per morir, quin indret tan esplèndidament insípid, refotudament...

- Se'n parla molt. del mar. Tothom en parla molt. (...) Potser...

- Qui en parla? en parlen. sí. diuen que fan. poesia. en parlen. d'acord. quin fàstic. ells marxarien sols. digues. els que en parlen. marxarien sols mar endins. o. quin fàstic déu meu. de debó ho farien?. no. baixarien espadat avall. pendent mortífer. baixarien. per socórrer la poca vida de la meva mare. expira. mai ho farien. en parlen d'això? no. no en parlen.

parlen del que no han viscut. i [aquest mar. no havia vist mai el mar. se li'n fotia. aquest mar] això, davant meu, això és el que no he viscut, jo

ell, feia xarxes

- És bonic.

- (...)

- És bonic que diguis -quina merda de lloc per morir- i. saps. just aquí el cotxe. deien aquells homes que més cap allà, que va ser més. jo sé que va ser aquí. just aquí va sortir disparat. el salt del dofí que es queda sense. aigua.

- Dona'm la mà. Sally. estàs tan. quan parles així

(s'esfumen, el barranc i ells. drets accidentant el que. no han viscut. no necessiten. parlar-ne )

es fa de nit. Passa un creuer de luxe, de lluny, de lluny, de llum. brillant. passa com un cocodril vestit de seda. i

- Sally. has pescat mai ?

- No.

a vegades fem història. sempre. en el fons sempre. fem història. i

ell feia xarxes,

feia xarxes, ell

anem a pescar. barranc avall. aquella cala.

anem a pescar. quina merda de lloc per morir

- ...fantàstic per viure-hi.

dimecres, 28 de gener de 2009

Compàs de rentadora

"O si més no d'estiu,
que és la manera com els mortals mesureu
l'eternitat viscuda"

Amadeu Vidal i Bonafont


Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la roba
bruta, suada,
sentia com giravoltava
la vida
en aquell paradís blanc, de cuina
a les fosques, de matinada
i aixecar-se i fer un glop d'aigua
per aclarir-se els somnis
i empassar alguna píldora
miraculosa.

Un gemec de balena,
un destí de sabó
i la paella oliosa a la pica
i goteja,
l'aixeta entreoberta
o la rentadora,
aquell so de rem, de galera
enfonsada, de rinoceront ofegat
i banya flotant, una cadència lenta,
un pulmó arcaic desbrossant les cavitats d'un saxo,
el taverner que escombra ampolles trencades i algun glop
perdut entre el que recorda i el que no

Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la nit, com rodava tot jo
dins del rellotge aquàtic
dels que cultiven caviar
a l'aigua dolça,

pensava que, després, tot era net,
la nit es vestia amb la roba mullada
i deien "el vent asseca", corriem sense el temps
s'evaporava el pas,
es descalçava l'acera,
els veïns ens ruixaven amb galledes
d'aigua freda
d'on sempre beu aquell gat
que arronsa les orelles,
relliscàvem sense caure mai,

i tot rotava

aquella veritat, fusell carregat a l'andana
per traspassar el xiulet del tren de vapor
abans que ningú el senti,
les bieles rodaven, el fum nocturn
i un revisor amb la roba impol·luta
que no et demana el bitllet
-gràcies per la rentadora

El cercle viciós, la tela rebregada
i un eco de fatiga, l'última carta
d'un que viu a la casa-dalt-de-l'arbre
i es queda sense paper,
els vells que passegen
o els coloms atropellats,
que haig de dir,
figura que tot s'arregla
quan sento aquest ronc que empeny
els pes d'un oceà

Sentia

Ara trobo a faltar les nits
i dormo de dia,
des que va venir la nova companya
rentadora silenciosa i compacta
d'angles òptims, atleta mesurat,
a mi se m'acaba la cursa
i el girar impetuós es camufla
robòtic, l'ordre dels estius
del matrimoni -premeditadament- infeliç
em recorda que demà m'hauré de posar
aquests maleïts mitjons
tenyits
silenciosament
de rosa



dimecres, 14 de gener de 2009

Euclidi

Les matemàtiques són el subespai ortogonal de la poesia.

dimarts, 13 de gener de 2009

La fe

Deia Bukowski

"Si vols saber on és Déu, demana-ho a un borratxo"

I fins avui res més.

divendres, 9 de gener de 2009

Mitja taronja

Les taronges no neixen
mitges ni taronges
sinó verdes i senceres

si a tu t'agrada fer-ne suc
filtrar la polpa
ensucrar-les
és cosa teva

la saviesa cítrica
per mi és menys de la taronja
i més del taronger,
que encara que surtin bordes
o que cap veí s'aventuri
al teu jardí per collir-les
a mi m'agrada sotjar-les quan fosqueja
fer-les caure amb l'escombra
i deixar que la nit les rosegui
com un ratolí cirugià

m'agrada pensar-les juntes
o pensar-te ataronjada
a l'horitzó del taronger
que carreteja i regala taronges
sota el sol d'un matí de diumenge
i primavera

m'agrada pensar que són dos
els que mengen
d'una sola taronja
i no un d'una meitat

que el taronger hi és tot
que ho és tot
de terra i vol,
de niu i arrel,
les taronges, mitges o senceres,
es podreixen
i a mi m'hauràs de talar de dia
que tothom ho vegi
perquè em conformi
amb la meva
només
mitja
felicitat
taronja

dijous, 8 de gener de 2009

Qui és qui?

A vegades llegeixes
i a voltes ressegueixes
la pell de versos d'algun autor
amb el dit petit de la ignorància
i et torba saber
si és viu o és mort
si en l'imminent la seva pell batega
si ara passeja pels molls d'algun port
o bé dormiteja
sota el llençol
et torba saber més d'ell que dels seus versos
quan són la mateixa cosa

Qui sap si algun cop
te l'has creuat al metro
si xiula a la dutxa
si quan escriu agafa bé el llapis
si remena el iogurt abans de prendre'l
si es furga el nas
si escura el plat
si ronca
si viu

Però tant hi fa
que li puguis portar flors al nínxol
o perseguir-lo perquè et signi un llibre
tant hi fa
aquests versos tenen vida
dins d'ell
però també dins
teu
les seves paraules sempre han existit
sempre les ha escrit
si sempre es llegeixen
amb la certesa que parla tant d'ell
com de tu

Que els secrets són secrets
i sense aquests
no val la pena
mussitar la vida en vers



[Juste encore minute...]

dimecres, 7 de gener de 2009

Perruqueria cadencial

[cabell de fada]
fi com el serrell
de l'oceà



(impuls mesquí,
esglai sincer,
però ja ho saps
que no ho pots fer
no l'estripis
aquest llibre, que és de la biblioteca)

94.1 FM Contrabanda

"I will never let you go" - Soweto

dimarts, 6 de gener de 2009

Aviat

« Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers. »

Joan Salvat-Papasseit
Contra els poetes amb minúscula
Barcelona, juliol 1920

Ja és hora, crec que ja és hora de creure de veritat en el que ens fa ser nosaltres mateixos.

dilluns, 5 de gener de 2009

Cavalgada



I jo em pregunto:

-Què en fan de totes les cartes de tots els nens i de tots els seus somnis?

d'aquests petits somnis de joguina,

què en fan

potser les vénen a les empreses per fer estudis de mercat
o potser les utilitzen per fer paper d'empaquetar regal
reciclat sí
potser les cremen perquè el tren de mitjanit arribi més lluny
potser algú se les llegeix
i després de convertir-se en Peter Pan
-i emparaular l'illa de "Nunca jamás" a una famosa promotora d'hotels de luxe
i modernitat paradisíaca-
desapareix

Hi havia un nen que ho sabia això,
i ara ho entenc,
ho sabia això de les cartes i sempre escrivia

"Jo només vull que em contestis, siguis qui siguis, vull que em contestis"

res més

i ara ho entenc perquè trencava la guardiola, religiosament, cada
5 de Gener, comptava els diners, gastava els estalvis en caramels
i els llençava,

"perquè m'agrada més repartir que rebre"

i sí, ho deia en tots els sentits,

i ara potser ho entenc millor, allò que deia

"els reis de veritat no van amb carrossa, mare, ni passen davant d'una multitud que els espera, no, els reis de veritat no van amb carrossa"

De telèfons

Ring [ring]

- Sí?

- No

K.O al primer assalt

diumenge, 4 de gener de 2009

Esperant el correu

Fes una baralla
amb les cartes que no t'he enviat
fes-ne un piló
i passa-hi la teva goma de cabell
d'olor coneguda i reconeguda
com un cinturó

Després aposta't-ho tot,
la casa-els fills-el gos-i-la-guitarra
el mitjó de l'avi
i-els-records-de-mitja-nit
que teixies amb mitja quan plovia

juga fort, all-in,
treu-me una escala de pals
de llar de foc
i fes veure que ho cremes
i que esnifes el tint
de les paraules tacades
per no haver-les sabut dir
no és culpa teva, el correu arriba tard
on vius
i jo duc el cor darrere la bicicleta
fent soroll de cassola vella
i de lament vespertí

Recorda't la mirada
i la victòria
i guarda-te-la entre els cabells
i la goma
que no n'hi ha prou amb esperar
la vida
que t'esperi ella a tu
quan et cordis les sabates
o quan t'espolsis la faldilla
que t'esperi ella a tu
que jugues fort i tens bones cartes

dissabte, 3 de gener de 2009

Nou any

Com els gats que es barallen al celobert.
Com gat blanc.
Com gat negre.
Com la música que posen a la biblioteca quan és hora de plegar (i de dinar).
Com els ocells que se senten algun vespre quan plovisqueja al parc.
Com els guants de dits.
Com els dits de goma.
Com un mar de partitures esteses al terra,
o com Confirmation
o com Charlie,
molt Charlie Parker,
com despentinar-se els cabells
i tocar fins no poder més
un blues profund,
Com enrollar-se els peus amb mantes i mirar documentals soporífers,
Com mossegar el llapis
Com quan es trenca la punta i no tens maquineta
o quan fas punta amb la navalla del pare
Com quan estàs baldat i et deixes caure al llit
o quan enfonses el cap entre coixins
Com quan grinyola el sofà
Com quan perds el metro
dos cops
i tres
però no arribes tard
perquè no et perds res,
Com quan fulleges sense llegir
o quan llegeixes entre les fulles
i t'adorms sota un arbre
Com quan endarrereixes el despertador
o mols el cafè
i aquell polsim d'olor bruna,
Com quan vas sense ulleres
perquè només t'interessa el que se t'apropa
com quan explores la nit
i comptes les finestres amb llum
Com quan brindes,
molt sovint,
i no et miren als ulls,
o com
quan sí,
Com quan penses tot el que faràs
Com quan penses tot el que has de fer abans
Com quan eres petit
i t'havies d'acabar la verdura per menjar el postre

Com sempre

Com quan toca erUPCionar i falta combustible,

o que us pensàveu que feia el sol durant la nit?

com quan es fa tard,

o com quan fas un pensament,

o quan penses el que fas

o no

com ara

com?