Compàs de rentadora

"O si més no d'estiu,
que és la manera com els mortals mesureu
l'eternitat viscuda"

Amadeu Vidal i Bonafont


Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la roba
bruta, suada,
sentia com giravoltava
la vida
en aquell paradís blanc, de cuina
a les fosques, de matinada
i aixecar-se i fer un glop d'aigua
per aclarir-se els somnis
i empassar alguna píldora
miraculosa.

Un gemec de balena,
un destí de sabó
i la paella oliosa a la pica
i goteja,
l'aixeta entreoberta
o la rentadora,
aquell so de rem, de galera
enfonsada, de rinoceront ofegat
i banya flotant, una cadència lenta,
un pulmó arcaic desbrossant les cavitats d'un saxo,
el taverner que escombra ampolles trencades i algun glop
perdut entre el que recorda i el que no

Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la nit, com rodava tot jo
dins del rellotge aquàtic
dels que cultiven caviar
a l'aigua dolça,

pensava que, després, tot era net,
la nit es vestia amb la roba mullada
i deien "el vent asseca", corriem sense el temps
s'evaporava el pas,
es descalçava l'acera,
els veïns ens ruixaven amb galledes
d'aigua freda
d'on sempre beu aquell gat
que arronsa les orelles,
relliscàvem sense caure mai,

i tot rotava

aquella veritat, fusell carregat a l'andana
per traspassar el xiulet del tren de vapor
abans que ningú el senti,
les bieles rodaven, el fum nocturn
i un revisor amb la roba impol·luta
que no et demana el bitllet
-gràcies per la rentadora

El cercle viciós, la tela rebregada
i un eco de fatiga, l'última carta
d'un que viu a la casa-dalt-de-l'arbre
i es queda sense paper,
els vells que passegen
o els coloms atropellats,
que haig de dir,
figura que tot s'arregla
quan sento aquest ronc que empeny
els pes d'un oceà

Sentia

Ara trobo a faltar les nits
i dormo de dia,
des que va venir la nova companya
rentadora silenciosa i compacta
d'angles òptims, atleta mesurat,
a mi se m'acaba la cursa
i el girar impetuós es camufla
robòtic, l'ordre dels estius
del matrimoni -premeditadament- infeliç
em recorda que demà m'hauré de posar
aquests maleïts mitjons
tenyits
silenciosament
de rosa