dissabte, 3 de gener del 2009

Nou any

Com els gats que es barallen al celobert.
Com gat blanc.
Com gat negre.
Com la música que posen a la biblioteca quan és hora de plegar (i de dinar).
Com els ocells que se senten algun vespre quan plovisqueja al parc.
Com els guants de dits.
Com els dits de goma.
Com un mar de partitures esteses al terra,
o com Confirmation
o com Charlie,
molt Charlie Parker,
com despentinar-se els cabells
i tocar fins no poder més
un blues profund,
Com enrollar-se els peus amb mantes i mirar documentals soporífers,
Com mossegar el llapis
Com quan es trenca la punta i no tens maquineta
o quan fas punta amb la navalla del pare
Com quan estàs baldat i et deixes caure al llit
o quan enfonses el cap entre coixins
Com quan grinyola el sofà
Com quan perds el metro
dos cops
i tres
però no arribes tard
perquè no et perds res,
Com quan fulleges sense llegir
o quan llegeixes entre les fulles
i t'adorms sota un arbre
Com quan endarrereixes el despertador
o mols el cafè
i aquell polsim d'olor bruna,
Com quan vas sense ulleres
perquè només t'interessa el que se t'apropa
com quan explores la nit
i comptes les finestres amb llum
Com quan brindes,
molt sovint,
i no et miren als ulls,
o com
quan sí,
Com quan penses tot el que faràs
Com quan penses tot el que has de fer abans
Com quan eres petit
i t'havies d'acabar la verdura per menjar el postre

Com sempre

Com quan toca erUPCionar i falta combustible,

o que us pensàveu que feia el sol durant la nit?

com quan es fa tard,

o com quan fas un pensament,

o quan penses el que fas

o no

com ara

com?