Un blanc
Un blanc en el temps
un res entre el fang
Construeixen les seves ciutats
delicades, d'amor ferm
i secret, d'incògnit nocturn
que esmorteeix el tret.
Carrerons de joguina, la roba
tacada
al tendal
[...]
el cel esquàlid
i els avis al portal
empenyent amb esguard desèrtic
el dolor pendent avall
però mai desemboca, el reixat
de la cobdícia s'interposa
entre ells i el mar,
la platja enterra les barques,
lentament
com nàufrags ofegats
i els pescadors cacen gavines
amb fletxes de petxines
[amb blanc enverinat]
Lluita de les ruïnes
- En què els hem convertit?
en l'últim sospir que sagna
de tant silenci engolit,
en l'odi entre tant odi
quan viure és somni i desig
Els seus nens juguen
a fora, ningú els hi ha ensenyat
que el preu de perdre
mai
pot ser tan alt
Si poguessin
farien ninots de neu
i guerres fictícies
i innocents,
llençarien escuma blanca
i no rocs roents de ràbia
dels enderrocs dels seus teulats
si poguessin...perquè
l'única neu que coneixen
és la de les bombes
custodiades en la foscor,
la dels crits
i les explosions
i les nits
d'ofec i horror,
després la neu es desfà
i només queda l'empremta
d'un blanc tacat
un blanc en el temps
un res xop de sang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada