Vigilant

Esculpeixes els impostos de la nit
sobre la pedra del temple,
i quan la cortina vola
fas la ronda
pels pulcres soterranis
de passat ample
i carreró estret

escombrant les teves passes, ningú
et sent, ningú et veu,
memoritzes les campanades
dins un batec de lladre
i inventes fugues i persecucions

Desapercebut, t'aixoplugues sota el crim;
aquesta és la teva feina, el teu preu
per transgredir la llibertat,
espies, deliberes, jutges,
-després barreges-
la mesura justa d'amor, la necessària d'odi,
el teu espectacle sord,
la teva arritmia de mim.

El vigilant
digereix l'aurora i fita el matí clar,
i mentre es despleguen els decorats,
lentament i amb pas de zebra
se'n va