dissabte, 31 de desembre del 2011

Absoluta credibilidad

« hacer brotar un mundo de la nada
pero no por razones de peso
por fregar solamente - por joder »

Nicanor Parra

Había un tipo
se dedicó a descubrir
ya no el arte sino que era
realmente el alma
pero más de una vez
venía un día y decía
encontré por fin la manera
de saber qué coño
está pasando. con entusiasmo
lo decía y tampoco lo tenía claro
era muy muy entusiasmo fugaz. Los otros corrían
discutían en las bibliotecas
y no sé como lo hacían pero
aparecían con la gran teoría
oh, oh, todo coincide, eso es
vamos a mejorarlo
había un tipo
se dedicó a descubrir
pero se olvidaba
y claro volvía a descubrir.
llegaba vociferando
a otro sitio
por fin por fin. dios
dios
dios está
confuso de verdad
que dije eso?

dimecres, 28 de desembre del 2011

would you like Bukowski?

bukowski
entranyes desmesurades carícies delicades
brutes intenses
desmesurades carícies entranyes delicades?
no. Només volia dir-li
que cony passa amb vostè
a les biblioteques. Faci el favor
de no excitar-me el personal
tanta sinceritat, li deu semblar divertit
la gent el vol imitar senyor entranya
entranyable però sense embrutar-se
m'entén? perquè vostè és el vellet
que la diu més grossa i el nét es pensa
que se l'estima tant per això. Recital Bronx permanent
des d'aquí fa olor de Roma. he constatat diversos robatoris
dels seus exemplars, malmès o perdut
vull dir com vostè
viciosos de vostè com predicant
sucre ridícul a la cervesa
algú extremadament sociable
aiiii bukowski
espero que no li facin cap exposició
aquests de l'art i la cultura
seria vostè avorridíssim

dilluns, 26 de desembre del 2011

Taconejava

Allà on Déu va perdre l'espardenya
es preguntaven quin objecte
quan balancejava els peus pel món va ser
i portaven mocasins sofisticats
un sonor oh no! i li va caure
no va ser espectacular com en una ciutat o pel·lícula
i palplantat com un estaquirot volia intuïr la trajectòria
un pardulaire l'hauria trobat ignorant el valor que
però coi de núvols i nuvis no el deixaven veure el moment transcendental
van acordonar la zona les que tenien els tacons més grans
bé, allà on Déu va perdre l'espardenya es difícil d'imaginar
però com he dit no era espectacular no hi havia ningú
i el pobre sabeu aquell neguit de la pèrdua en standby?
a part d'un home baixet i bigoti serpentí que s'esgarrifava de plaer quan ella perspicaç
taconejava
i així va quedar, allà, allà on ell va perdre l'espardenya
el cos contret, mirada guenya
li hauria quedat potser millor la faldilla però ella,
semblava profundament preocupat
i assegut d'esquenes a una distància prudencial
va perdre l'espardenya balancejant els peus i allà
perquè en quedi constància al sumari
s'esgarrifava de plaer
quan ella
taconejava

diumenge, 18 de desembre del 2011

Per íntima unanimitat

Em vaig fer passar
per un sol home
i sí que sóc en realitat
un home però el diccionari deia
- per unanimitat completa i espontània de tots els presents
i era exactament això
fins ara no havia sentit una força tan bruta
bruta i descomunal repiquen campanes
un casament jo un sol home
sortint sol de l’església amb davantal
pensava en carnisseria carnisseria
estava tan eufòric que obria massa la boca
massa els ulls, els braços massa les mans
com plantofades al cel m’entens? Les iaies aplaudien
amb unes mans boniques de princesa
i això em va desconcertar de tal manera
que es va posar a ploure
una pluja ridícula com la tos d’un gos
i vaig comprar trenta paraigües
a venedors ambulants estrafolàriament alegres,
anava carregat i em va semblar
difícil ser un sol, un sol home
els cossos s’agrupaven sota els balcons i per probabilitat
alguns s’ensorraven
i malgrat la runa i carn rebentada deien serens i amb ferma convicció
anem a treballar anem va
discutien la verticalitat del cel o les parpelles i
jo m’imaginava un gran tractor que en breus instants
arribaria per endur-se’ls, camps
camps descomunals camps i vent
vent i paraules, paraules brutes que no recordo