dijous, 30 de desembre de 2010

Visqui i Coca-cola Light

El meu veí diu que vol ser president de l'escala per posar un arbre de Nadal polímer plegable i comentar amb els veïns -poc entusiasmats- que li va sortir tirat de preu perquè un amic seu té un nebot que treballa al polígon industrial de (...). Vol ser vell per anar sol a veure el Barça i menjar-se un plat combinat especial i amb la boca plena i la barba regalimant ou ferrat fer-se la celebritat remarcant com de dolent és un jugador (com si ningú ho sapigués). Vol ser vigilant de seguretat de les biblioteques públiques per assassinar impunement a cop d'Enciclopèdia Larousse- Caga Tió els i les adolescents hormonats que fan veure que estudien i tot i estar a la mateixa taula s'envien missatgets-corazoncitos amb la seva flamant blackberry i no callen i fan rialletes estúpides i petonets sonors (ejem, ejem). Vol ser repartidor del Què per emocionar-se amb excés i cridar a tots els matiners esvalotats que regala La Contra de La Vanguardia plastificada si aconsegueixen precintar amb paper albal la boca de metro i escriure amb unes majúscules imponents cal·ligrafia de mare atrafegada "La ciutat és dins d'un tupper". Vol ser editor de prospectes per muntar joguines i imaginar-se com les passaran de putes els pares per sortir-se'n, amb els nens donant pel sac arrapats a ells. Vol ser escriptor genial incomprès depressiu per reconvertir-se en la versió millorada de Jorge Bucay  i dir collonades amb nuvolets roses la vida és un conte i guanyar molta pasta i pensar què estúpids que són, què estúpids. Vol ser polític per legalitzar les corrides de toros al Camp Nou. Vol ser nudista empedernit i ben dotat i ben pelut per sortir els dies de pluja i aconseguir que definitivament sí que s'apartin els retraçats que van amb paraigües per sota els balcons quan tu no en portes. Vol ser un sud-africà imponent armat amb una bubuzuela per rebentar-li el timpà a un d'aquests impresentables hip-hoperos que posen el reggeton i la cúmbia rància del seu mòbil a l'abast de tothom. Vol ser un obès extraordinari per córrer la cursa d'El Corte Inglés i arribar dels últims i que la munió, presa d'un sobtat impuls de compassió i solidaritat, l'animi i l'aplaudeixi fervorosament i de mentres ell pensi - desgraciats. El meu veí diu que vol ser un hippie que ven collarets de petxines sintètiques per muntar-se una tenda macro d'última generació "The North Face" a cala Macarelleta, recobrir-la de teles florides colors gastats a mode de Haima, posar-hi molts coixins de l'Ikea a dins i connectar-se amb el seu Netbook mitjançant zona Wifi per actualitzar el seu estat del Facebook amb una frase com  El temps posa cadascú al seu lloc i que tothom digui "M'agrada" i comentaris tipus "Oh, és que ets genial". El meu veí diu que potser vol ser argentí la meitat de l'any per celebrar el cap d'any allà perquè es veu que ara les noies prenen el sol als parcs en bikini i les fonts ragen a borbollons. Ah, me n'oblidava, també vol ser com Brad Pitt i ser deixeble de Dalai Lama per encapçalar una proesa que es titularia "Un año sin ordenador" i actualitzar el seu blogspot cada dia (ejem, ejem) per fer un diari de la seva - paraules textuals - emocionant experiència. El meu veí diu que si té temps de ser totes aquestes coses ja m'enviarà una altra carta. Per sota la porta, és clar.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Sang Ketchup

Quants salvadors
i quants salvats
mútuament
deixalles
abriguen
tapen
vapor
buit
del
jo

dimarts, 21 de desembre de 2010

Fites

No diguis

             bla

fins que el tinguis al

            bla

i ben

            bla
            bla

dimecres, 8 de desembre de 2010

Camp a través

Ens desviem
camp a través
a corregudes.
Entre herbes altes
no calen horitzons. Com si
sapiguéssim que ens esperen
a un indret desconegut,
i sense saber com arribar-hi
perduts, assolats, en un de sobte incessant
sentíssim l’excitació desbocada
que sí
que mentre ens desviem
camp a través
a corregudes
de ben segur
d’aquí no massa
hi arribarem.