Ens desviem
camp a través
a corregudes.
Entre herbes altes
no calen horitzons. Com si
sapiguéssim que ens esperen
a un indret desconegut,
i sense saber com arribar-hi
perduts, assolats, en un de sobte incessant
sentíssim l’excitació desbocada
que sí
que mentre ens desviem
camp a través
a corregudes
de ben segur
d’aquí no massa
hi arribarem.
dimecres, 8 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada