divendres, 30 de març del 2012

Sobrevolar-nos

tindria una esplèndida
finestra muntanya oberta
plugim de sol la veig des de lluny
com menja llum envoltada de fruita
de llacs minúsculs tan amunt

aquella estrella? doncs
darere

dijous, 15 de març del 2012

L'Eixample Màxim

Els matins a l'eixample són raros o la mar de normals els meus matins dels balcons que no tinc les baranes modernistes on els teus dits fan tobogans la veritat és que no planificar ascensors ni jardins interiors migdies cel sequoia és ser gent molt pesada sí jo és que sabeu estic intentant treballar però resulta que a fora els taxis fan girar el volant i tot de mòbils dins buxtaques i alguna finca que restauren vella que es fa la manicura és que amb aquest silenci cutre soroll cutre costa concentrar-se vaig venir aquí per entregar-me a la vida creativa tinc un terrat on ningú fa festes no saludo la portera i m'aixeco d'hora alguns dies i altres molt tard per trencar l'hàbit la rutina però de sobte també m'he adonat que potser no tenir tele era fer-ne un gra massa és ser imbècil segurament dormir al terra a vegades també sota el sofà com barricades he hagut d'assumir el meu destí li deia a no sé qui sóc bastant geni i he estat nits despert repassant mentalment el meu futur els detalls noies que em miren des de lluny o qui sap si no i la conclusió és adonar-me que hi ha molta gent que no gent molt pesada però també n'hi ha que sí que fan cançons hi ha gent que fa bones cançons i també gent que escriu i fa els matins més priomordials menys lamentables aborrits hi ha llistes d'artistes llargues com codis html i m'agafa una vorticitat a les venes territoris cerebrals són canals d'evacuació l'eixample màxim en desús i havia de fer la gran melodia original i les paraules precises per dir el que no tinc per dir el que no sé que dir el que ja no tinc per dir tot i que quan ho digui tinc la sensació que em sentiré més tranquil més content i serà no pensar en res com ara no molt millor.

dimecres, 7 de març del 2012

Anàlisi de sang

deia auxili auxili
tot allò que sigui vorejar altures
el mar ganso espetegant
promiscuïat era pensar en tirar-se
i que després de saltar canviava d'opinió
es marejava i
deia auxili auxili
si total la vida és igual
d'irreversible
però més cops