dimecres, 11 d’abril del 2012
Dam Square
Passejar tot i el tiroteig
la plaça és buida
la plaça és buida
la plaça és buida
i els coloms no sé
on s'han ficat la por
o la vida
dilluns, 9 d’abril del 2012
Telefèric
Sou
cotes accessibles
on arriben els telefèrics
enginyeria infalible, pistes d'esquí.
Mantenir les passions
al marge, els isards eren massa difícils
de dibuixar. El futur i quits de supervivència
purament estètics, inutilitzats. En canvi hi ha vessants
on la neu són dies en blanc
setmanes ombra abrils en blanc.
On ell esgarrapa la pedra
per arribar més amunt
a cada metre
es despulla sense saber. per què. la nit i el precipici. A dalt
hi ha un prat nítid com una petjada nua, i quan comença la tempesta
ella fa fotos amb flash
i està tan guapa
desafiant el llamp.
cotes accessibles
on arriben els telefèrics
enginyeria infalible, pistes d'esquí.
Mantenir les passions
al marge, els isards eren massa difícils
de dibuixar. El futur i quits de supervivència
purament estètics, inutilitzats. En canvi hi ha vessants
on la neu són dies en blanc
setmanes ombra abrils en blanc.
On ell esgarrapa la pedra
per arribar més amunt
a cada metre
es despulla sense saber. per què. la nit i el precipici. A dalt
hi ha un prat nítid com una petjada nua, i quan comença la tempesta
ella fa fotos amb flash
i està tan guapa
desafiant el llamp.
diumenge, 8 d’abril del 2012
Que sea demasiado tarde, madame
Obstinació pel vertigen, l'ocell impossible
el pas en fals. No és fins que el tren surt
que es posa a córrer. Esdevenir el límit,
sí o no o si l'atraparà. Reservar-se algun turó
amb bones vistes per la improvisació
de les últimes paraules. Latifundis d'espera absurda
insectes que es pongui el sol, necessites l'escena única
on persegueixes amb la velocitat de tota l'ànima
el destí. Estimaràs, estimbaràs, estimaràs allò
que gairebé t'estimba. L'ocell impossible
allò que va estar a punt.
el pas en fals. No és fins que el tren surt
que es posa a córrer. Esdevenir el límit,
sí o no o si l'atraparà. Reservar-se algun turó
amb bones vistes per la improvisació
de les últimes paraules. Latifundis d'espera absurda
insectes que es pongui el sol, necessites l'escena única
on persegueixes amb la velocitat de tota l'ànima
el destí. Estimaràs, estimbaràs, estimaràs allò
que gairebé t'estimba. L'ocell impossible
allò que va estar a punt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)