diumenge, 18 de desembre del 2011

Per íntima unanimitat

Em vaig fer passar
per un sol home
i sí que sóc en realitat
un home però el diccionari deia
- per unanimitat completa i espontània de tots els presents
i era exactament això
fins ara no havia sentit una força tan bruta
bruta i descomunal repiquen campanes
un casament jo un sol home
sortint sol de l’església amb davantal
pensava en carnisseria carnisseria
estava tan eufòric que obria massa la boca
massa els ulls, els braços massa les mans
com plantofades al cel m’entens? Les iaies aplaudien
amb unes mans boniques de princesa
i això em va desconcertar de tal manera
que es va posar a ploure
una pluja ridícula com la tos d’un gos
i vaig comprar trenta paraigües
a venedors ambulants estrafolàriament alegres,
anava carregat i em va semblar
difícil ser un sol, un sol home
els cossos s’agrupaven sota els balcons i per probabilitat
alguns s’ensorraven
i malgrat la runa i carn rebentada deien serens i amb ferma convicció
anem a treballar anem va
discutien la verticalitat del cel o les parpelles i
jo m’imaginava un gran tractor que en breus instants
arribaria per endur-se’ls, camps
camps descomunals camps i vent
vent i paraules, paraules brutes que no recordo