Entre parada i parada busques alguns ulls que et vegin, com el paisatge borrós que no existeix darrere la finestra. Només trobes cares en subtítols, gent indecisa que no sap on mirar. Si es pot no mirar res. Acabes observant sobretot sabates, bolsos de velles, ungles mal pintades, i bastanta estona el clatell inescrutable d'un home calb. Quan surts entreveus la conductora pel retrovisor: és jove i mira a l'interior del túnel confiada en que possiblement ja està excavat. El gos entrenat del vigilant de seguretat em vol llepar la mà però porta morrió. Els dies bons al final del passadís hi ha un home guerxo i escanyolit que ven loteria i crida exageradament no se amontonen, aún tengo para todos. Algú riu intentant que no es noti però tothom passa de llarg, la sort és reincident. A vegades, quan a l'andana s'acumulen fileres de gent, l'home guerxo mira les escales mecàniques que té al darrere. No hi puja ningú però segueixen funcionant, com insistint en el temps que sí que corria pel subterrani quan no hi érem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada