Un home amb pressa

Un home amb pressa
a l’hora de dinar
i el xivarri
d’una escola
ostiaputa
tants
nens
eh
eh eh
eh señor
la pelota la pelota
quatre gambades al mig
del carrer i quasi l’atropellen
la recull i pensa – la llenço o la xuto
eh eh señor aquí  la xuta però no
sobrepassa el reixat. Deixa la cartera a terra,
somriu, s’arromanga
i etziba un flèquit prodigiós. I sens dubte sembla un gran
gol perquè tots els nens ho celebren
com hooligans experimentats. Un home tenia pressa
a l’hora de dinar
es treu l’americana
s’ha enrecordat del futbol al pati
els partits simultanis sense regles
el camp immens. S’atura a menjar un frankfurt
al bar tronat del davant. A la tele un tertulià diu
- canvi, canvi, canvi. Sóc jo qui he
canviat. S’acaba ràpid el frankfurt
i surt per observar com juguen
els nens. Ja no hi són. Veu el pati buit
tan petit. Se’n recorda novament de la reunió
tenia pressa. Es queda abstret pensant com pot
ser, com pot ser, deu ser que aspirem a això en vida:
anar-se trobant un camp massa gran
per fixar-se en els límits. Abandonar-lo
prematurament sense saber com
i al cap de molt il·luminar-se
i dir – què gran que ens
semblava el món
aleshores. (I per
dins pensar:
joder, com
ara ).