dimarts, 4 de gener del 2011

Tregui's l'abric

Passar per meta. Quantes voltes queden. Control antidopatge. Tregui's l'abric siusplau. Tregui's l'abric collons. Cap per avall. Sacsegen. Puja la sang al cap. Cauen brutícies i altres coses. Records. Papers de caramel. Olors i pols vàries i algun bolígraf o bitllet de viatge. Això és tot el que porta. Sí. Sí, vull dir. Res més. Bé, ha donat. Fa mala cara. Vull dir, ha donat. Negatiu. Vol fer el favor de sortir del mig. Almenys si no vol acabar. Però pari de fer pilonets amb totes aquestes coses. Li tornaré l'abric. Aixequi's. D'acord, li tornaré l'abric. Però vagi-se'n. Tot això s'ha de tirar. Ei vosaltres. Emporteu-vos-ho. Ho veu, ho veu, va més lleuger. Es pot saber perquè va descalç. Tenim un subjecte marejat. Porteu-li roba neta. Sense costures. No es preocupi. Vostè corri i no pregunti. D'aquí poc veurà un koala que canta. L'animarà. Uns matalassos elàstics. I deixi estar aquest cony de cronòmetre. Quan acabi ja li calcularem el temps real. Sí, sí, sortirà publicat l'endemà. Adéu. Adéu. Sí, sí, va. Tiri. Que sí. Va vinga. Que foti el camp. (...) Qui era? Un dels Renegats de l'Estupidesa Humana. Els entrenen per fer esprints i mira. Arriben aquí tan desorientats. Tan joves i ja van així. És lamentable. En fi. En fi. Hola. Control antidopatge. Tregui's l'abric siusplau.