Sonen alarmes
arreu, el vellet del bar
d'abaix s'ha afaitat molt bé
i treu en silenci les cadires metàl·liques
de la terrassa. S'hi asseu
l'afable borratxo i tot just
és de nit. D'aquí poc vindrà
algú i fullejarà el diari mal assegut
no ho sé, com xarrupant. Passen les coses estranyes
de cada dia, s'aixequen persianes violentament
el taxista, el cotxe obert i la ràdio
els coloms manifestant-se
un gos borda de lluny
saludes el veí putejat que surt amb cotxe
del pàrquing. La Rahola escriu molts articles
i els nens somien amb aquell conte
on els forners protegeixen la ciutat
amb una claror croissant
mentre ells ben tapats
dormen cinc minuts
molt llargs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Què bonic! Felicitats.
Ah, a mi m´agrada que la Rahola escrigui molts articles, perquè són molt bons. I, no m´agraden les cadires metàl.liques. Però el poema és molt bonic. Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada