Sonen alarmes
arreu, el vellet del bar
d'abaix s'ha afaitat molt bé
i treu en silenci les cadires metàl·liques
de la terrassa. S'hi asseu
l'afable borratxo i tot just
és de nit. D'aquí poc vindrà
algú i fullejarà el diari mal assegut
no ho sé, com xarrupant. Passen les coses estranyes
de cada dia, s'aixequen persianes violentament
el taxista, el cotxe obert i la ràdio
els coloms manifestant-se
un gos borda de lluny
saludes el veí putejat que surt amb cotxe
del pàrquing. La Rahola escriu molts articles
i els nens somien amb aquell conte
on els forners protegeixen la ciutat
amb una claror croissant
mentre ells ben tapats
dormen cinc minuts
molt llargs.
divendres, 21 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Què bonic! Felicitats.
Ah, a mi m´agrada que la Rahola escrigui molts articles, perquè són molt bons. I, no m´agraden les cadires metàl.liques. Però el poema és molt bonic. Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada