Les tortugues domèstiques, com és tradició en l’espècie, també aprenen el seu pas. De tortuga. Evidentment. No és feina fàcil. Però [amb el temps] tothom pot aprendre a no mirar més amunt de la seva pròpia closca. Perquè és de domini públic que una tortuga tampoc ensopega així com així. Ara bé, de tant en tant s’atabalen, s’angoixen, hiperventilen, agiten les potetes panxa amunt i fartes de tanta lentitud
es tiren pel balcó
I tot, la caiguda, tanta velocitat de cop, el cop sempre d'esquena, el cop, el cop, resulta un
trenca-closques
i ella, tu o jo, pobres desgraciats, rebotem
ja sense closca
què dic
sense closques, mil bocins, centenars, milers, escampats, dispersos, disparats, metralla de la mentida
i sempre, malauradament, per cinètica pura, hi ha una segona caiguda
i aquesta, sense closca,
és la que fa mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada