Hi ha xuts que no són xuts. De debò. És tota l'ànima que s'enrola cap a una paràbola boja, és un somni empenyent, empenyent amb una suavitat deliciosa. És una veritat que no admet resposta. Al moment precís. El destí és capritxós. I contundent. Sembla definitiu. Però la poesia té finals inesperats. Res abans està escrit. I pot passar qualsevol cosa. Quina magnífica mètafora de la vida. Ens toca conduïr i acariciar la pilota per dur-la a un final. Duem l'esfera fóra. Costa tant. Insistim, intentem, se'ns escapa, i de sobte
silenci
la pilota guia, és una intuïció, hi ha algun trosset nostre allà dins, hi ha molts trossets de molts de nosaltres allà dins, marejats, extasiats, intemporals, màgics
pica contra la xarxa
i rebenta, que dic rebenta, explota, és un xàfec, espectacular, volen copes, ampolles, cadires, abraçades, se't trenca la mirada, la veu, se't trenca tot, no pot ser real, les mirades són més que mirades, els crits, els bots, es trenca el temps, la xarxa de la porteria atrapa a tot déu en l'instant del xut
electricitat, un peu, una pilota i poesia, siusplau, quina obra, tan breu, quin solo, quina grandesa, quina immensitat, qui ha disparat aquesta fletxa, dolça metzina,
i arriba aquella nostàlgia d'algun calaix secret on es guarden tots els instants màgics, arriba i en serio, t'embriaga, és tan senzill, tan senzill, et sents nen, el nen que es gravava els Barça-Hèrcules del 96 per mirar-los en diferit, el nen que somiava com tu somies ara, pell de gallina, alguns no ho entenen, o de fet, cadascú ho entén com vol, però ho sàpiga o no el qui tens al costat celebrant la galeta de l'Andresín, aquesta bogeria, aquesta rauxa, aquesta emoció desfermada no és només pel futbol, és pel que hi ha darrere, darrere de les esperances, darrere d'encomanar-se a qui sap què i
gol
és uns inspiració per viure
el golejador corrent desfermat pel camp, té l'ombra d'or, en aquell moment, la té
ningú es creu encara el que s'ha inventat, ni idea com s'ho ha fet el paio aquest pàl·lid i amb cara de nen per endinyar aquesta canonada preciosa al cel, però és gran, i tant si ho és, és grandíssim el chaval
i no necessites res més
andiamo a Roma!
silenci
la pilota guia, és una intuïció, hi ha algun trosset nostre allà dins, hi ha molts trossets de molts de nosaltres allà dins, marejats, extasiats, intemporals, màgics
pica contra la xarxa
i rebenta, que dic rebenta, explota, és un xàfec, espectacular, volen copes, ampolles, cadires, abraçades, se't trenca la mirada, la veu, se't trenca tot, no pot ser real, les mirades són més que mirades, els crits, els bots, es trenca el temps, la xarxa de la porteria atrapa a tot déu en l'instant del xut
electricitat, un peu, una pilota i poesia, siusplau, quina obra, tan breu, quin solo, quina grandesa, quina immensitat, qui ha disparat aquesta fletxa, dolça metzina,
i arriba aquella nostàlgia d'algun calaix secret on es guarden tots els instants màgics, arriba i en serio, t'embriaga, és tan senzill, tan senzill, et sents nen, el nen que es gravava els Barça-Hèrcules del 96 per mirar-los en diferit, el nen que somiava com tu somies ara, pell de gallina, alguns no ho entenen, o de fet, cadascú ho entén com vol, però ho sàpiga o no el qui tens al costat celebrant la galeta de l'Andresín, aquesta bogeria, aquesta rauxa, aquesta emoció desfermada no és només pel futbol, és pel que hi ha darrere, darrere de les esperances, darrere d'encomanar-se a qui sap què i
gol
és uns inspiració per viure
el golejador corrent desfermat pel camp, té l'ombra d'or, en aquell moment, la té
ningú es creu encara el que s'ha inventat, ni idea com s'ho ha fet el paio aquest pàl·lid i amb cara de nen per endinyar aquesta canonada preciosa al cel, però és gran, i tant si ho és, és grandíssim el chaval
i no necessites res més
andiamo a Roma!
1 comentari:
Andiamooo!! on y vaaa!!
et vaig llegint i... m'agrada molt! (no t'ho negaré: jo tb vaig notar pell de gallina...)
petonet!
Publica un comentari a l'entrada