Les piconadores
obren els carrers
m'espanta, el que hi pugui haver
sota la ciutat
no em refereixo a clavegueres
refugis antiaeris
antics empedrats
en algun lloc
d'aquest gran teatre
hi ha el dipòsit dels decorats
Entro a un museu
i la gent m'observa
de debó us atreviu
a perforar els nervis
que mouen tot l'escenari?
M'apujo les parpelles
amb una politja que grinyola
i ben despert
recullo la galleda del pou
a dins,
un ofegat m'esquitxa,
deixo que hi beguin els camells
és per clemència
sota els deserts no hi ha res,
a les ciutats sempre hi fem obres
i els veïns de baix
parlen molt fluixet
ara és fosc
i surt una dona que passeja
el gos
que ensuma l'esquerda fresca,
fa tres passos de claquè
i davant seu un fanal fos
la no-il·lumina
però si t'hi fixes
se la veu més
que de costum
tot seguit es gira
i els paletes, a casa seva
s'ennueguen:
porta l'etiqueta per fora
dimecres, 20 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada