L'altre dia va pescar crancs. Suposo que li fa ràbia que caminin enrere. Allò de "pessiga'm que em sembla que somio". S'han de tenir bones pinces. També hi havia una moto patint sota un home de panxa prominent que passejava el gos. Amb la moto. El paisatge, una caseta a la platja amb un tobogan molt llarg. Tant que quan surts és de nit i caus al mar i l'aigua està calenta d'escalfar-se durant tot el dia. Ell torna a la sorra nedant esquena i escopint aigua com una balena. Mirant l'horitzó. El plega amb la mirada, es menja un entrepà de sardines i fa una vaixell de paper amb l'envoltori. Un vaixell amb la seva jazzband, les seves dones boniques, les seves llums penjants i la seva àncora. Les onades i les tempestes i les sirenes i els "home-a-l'aigua" venen inclosos en el passatge. Avui ha corregut arran de mar com si les onades l'empaitessin. No tenia ganes de mullar-se els peus. Però després ha anat deixant petjades sobre l'arena mullada perquè les esborrés la nit. I s'ha refrescat i s'ha adormit a sota a una font, i estava tan cansat que demà ja no se'n recordarà de res però li agradarà això de dur posats els pantalons curts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada