divendres, 3 d’octubre del 2008

Retrovisor

La fúria del retrovisor
s'arrenglera
a la cua de les corbes,
fintes parabòliques
que vas deixant enrere
a cop de (...)

-volant...
qui ho diria, sembla fum
la carretera
quan et xucla ondulant

i la ràdio espetega
barallant-se amb el motor:
-una esfera pot ser recta
si la mires des d'aprop,
des del punt
precís,
només cal
un retrovisor telescòpic
i un somni malaltís
d'aturar-se i fotografiar els límits
amb els dits

Ho has sentit i fas que soni,
fas que soni el pedal
arrancant a pessigolles
la fatiga de l'asfalt

Palpes la curvatura uniforme
del seu ull, iris medusa
i tentàcles de sastre
despullat,
digue-li, que a tu et maregen els eixos
i que no t'hi saps aguantar,
i ara podrien parar-te, etil·litzat
com estàs de gasolina,
(no et pots aturar, no
és que no vulguis,
no et pots aturar)

es pensen que et persegueixen,
però tu no fuges de res, és l'imant
i la crinera
de la bèstia feta fera
la que et fa tirar endavant

que quan hi arribis,
- a la cua de les corbes -
t'haurà passat tot, podràs seure en un voral,
fer una pipada melosa
i insultar els conductors pertorbats
que atropellen els segons
com si fossin una nosa


i riure,

perquè el teu comptaquilomètres
s'ha descomptat, de tanta bogeria
que brandaves pels racons
ha renunciat a fer-te creure
que pots mesurar la vida

aleshores, miraràs lluny, ben lluny,
dins del retrovisor,
i amb tota la velocitat acomulada
li fotràs un cop de puny,
i la teva sang vidriosa
ennuegarà tot el sabor
de poca cosa
dels viatges organitzats