El predilecte

Hipòcrita. Subtilment hipòcrita. Estafa genial i maquiavèlica. La primavera dels hipòcrites, el batec de les mentides. El que més,

Ell

I diuen que un dia s'ho va arribar a creure això
que era el més gran,
l'artificier de la veritat, l'únic,
imagineu-vos-ho, atrapat sobre la seva pròpia mentida
de veure's com l'apoteosi de l'engany

i res, no en va quedar res més que les mentides...

Quan es fa fosc els idiotes es pensen que el recorden, però bé, són idiotes, i no saben que a ells també els va enganyar.

I així estem. Però tampoc us ho creieu tot això que dic, és mentida. La veritat la guardo pels idiotes que no l'entenen.

I en el cas que no hagués dit mai cap mentida seria encara pitjor que els idiotes. Perquè una cosa és saber mentir i l'altre saber deixar-se enganyar, a consciència. Si així fos voldria dir que ja no creus ni en la mentida. Fem-nos-ho mirar, perquè parlem -com figura que faig jo ara, si no us enganyo- més de les mentides que de les veritats.

Innocent!