dimecres, 8 d’octubre del 2008

Jo, poeta?

Sempre hi ha hagut
farsants
que deien ser poetes

Va home! De debò existeix un diploma
que permeti parlar a uns més
i a altres gens?
o a un quants talents amb més pompa
per passar les nits en blanc,
abaixant les parpelles sota les lents
polsegoses, entre camisa descordada,
llum tènue, llibres oberts i aiguardent?

Ells, escriuen per als diccionaris,
com si rescatessin paraules nàufragues
en un mar immens,
les porten a la platja i allà
com ostatges del silenci s'ofeguen
sense l'alè d'algú que les pronunciï

escriuen jeroglífics i es vesteixen amb històries precuinades,
de rimes edulcorades que parlen més
que el propi vers


Fes-ho, endavant,
converteix-te en el cantautor errant
dels carrers literaris,
afina't una mica el perfil
i fes que mires a algun lloc
[voluptuosa pupil·la de vinil]

Tu, el seductor dels bars i de les nits
felines, de pits i faldilles
diamantines, de guitarra vella
i esquerdada,
- Juguem a ser poetes entre nines
i ara, seiem a la butaca dels resignats
i escrivim alguna bajanada.
Glop de cervesa, glop de vi,
glop de tu,
agafes la llibreta com si fos una fada,
però de petit només volies contes
de futbolistes, i ara encara
ets capaç de fer una bona calada,
agafar amb desgana el cigarret
i inventar-t'ho tot d'esma,
d'una cullerada

Vols ser el gran entès,
memoritzes diàlegs de pel·lícules
-de tres en tres-
per impressionar, a vegades fotografies els carrers
com si sabessis enfocar, i sempre
amb aquesta música de fons
i el teu llapis rosegat al revers
del full.

I poses cara
d'estar-te submergint
en una altra realitat
que ells no poden entendre

[però els que van al teatre saben que ets mal actor]

La moda dels poetes,
dels que no paren de dir
poesia
i s'embafen d'adjectius impropis
amb aquella alegria,

dels que es fan passar per víctimes,
sempre ploren, sempre
desgraciats, incompresos,
rebels i atracats,
benvinguts al carnaval
de les Venècies líriques
i dels versos inundats
de tantes mentides

Deixa de firmar com a poeta,
d'homenatges i plagis,
de paraula distreta,
són ells qui et trien i et posen nom,
tu sol,
no ets res,
jo sol
res, RES, res,
i si a això li diuen poesia,
jo sóc part d'ella,
tu ets part d'ella,
i punt,

si és que fas poesia, és clar,
no per fer-te notar
sinó perquè et ve de gust
explicar històries
i viatjar

1 comentari:

Marinona ha dit...

Se desprendió por completo enegrecido y sin ánimo. Se dejó arrastrar por lo grisaceo, sin codicia, por lo fácil.. ya era débil sin aliento, enmarronado candidato. No hizo más que fracasar en morado, sin astucia.. y fue tan frágil.. Pero en un suspiro anaranjado lo cogieron, levantaron, lo empujaron al verde mar, la llamada verdad.. y ahora se remonta, se cuestiona en el ocre.. ahora es azul, libre sin piedad.

Hablando de malos poetas xD
Ale, et deixo
No em miris el correu eeh?
Eee bromaaa, no tinc secrets per tu.
Ojalá.