El solo

Aprecia el silenci,
potser per això té la mania d'imaginar-se què passaria si a les tantes de la nit tragués el seu clarinet i toqués una mica de

Dixie

swingant els roncs de la nit

amb un tal solo,

fins que ja no és solo, que resulta que els veïns decideixen afegir-se al merder, un fuma cigarros de tres en tres i els hi llença encesos - també de tres en tres-, una dona més convencional opta pel got d'aigua -però fins ara no s'havia inventat el tir ascendent que no descendís, i clar tot allò que puja més aviat (...) xof!- n'hi ha un altre que s'ho pren amb calma i enregistra els fets en el seu dossier de fenòmens paranormals amb excitació addictiva, un altre es pensa que la seva dona li ha canviat el despertador amb el "Living la vida loca" per una faràndula rumanesa i decideix que a partir d'ara farà com el seu pare i es despertarà escoltant la ràdio, un nen superdotat que viu al 3r arriba a la conclusió que el que toca és el Peter Pan que s'ha fet gran i no ho ha paït bé, la iaia Amèlia, que viu al pis de davant, s'acaba de posar el vestit de quan era jove, ha agafat la foto del seu difunt marit i ara balla a les fosques mullant l'alfombra de nostàlgia, el president de l'escala, que és matiner i dorm amb la màquina d'afaitar sota el coixí -coses d'aquestes que no s'entenen, serà que té complexe de licàntrop- ha sortit a la finestra del costat amenaçant-lo amb esquilar-li les parpelles, la histèrica del pis de sota li ha tirat el gat que resulta tenir fòbia als solos si no els fa ell, i com no, el persegueix per l'habitació com si fos un contrabaixsita amb trets psicòpates que no s'ha tallat les ungles en sa vida...

i bé, deia que ja no és solo, és jazz, més que jazz, i per molt malament que ho fes, per molt mediocre que fos el seu solo, faria més de públic que d'una altra cosa.

Tot i així, aprecia el silenci

i avui toca a dormir, segurament com demà - o demà passat o l'altre- quan torni a pensar en el silenci, i en el novembre i si mai s'estudiarà harmonia moderna urbana -no estrictament música convencional- i si realment avui s'atrevirà a fer-ho o com sempre no ho farà, i si realment això ho ha pensat només avui i s’imagina que fa temps que ho pensa i simplement és un forat en el temps, o si realment perquè ho pensi ja existeix, o si el gat d'ulls verds que es passeja pel teulat li agradaria cantar-li fluixet, molt fluixet, com es veu el món des d'allà dalt

Com de costum, acaba girant-se cap a l'habitació, mira el seu reflex a la finestra, calaixos oberts, desordre, un clarinet gatejant, coixins, més coixins...
no hi pensis, es fa un llit de partitures i...que soni la nit.