En aquest món
- que pretén fer creure
ser de salvatges-
els que s'escapen de la depuradora
del no-res
no són els que criden, invoquen, o
lluiten amb mirada rebel
"abans mort que agenollar-me",
són els que fingeixen
deixar-se domar
premeditadament, projecte d'engany
a pas lent,
fent creure al cowboy modern
que la doma la fa ell,
i quan el tenen cec i satisfet
desperten...
[estocada fina]
Però també hi ha domadors amb classe,
els que diuen creure en la llibertat
i només creuen en la seva,
t'atrauen i et porten a un somni inventat
i els segueixes
fins que t'adones que el teu paper allà
és encerar el seus decorats
amb el teu amor,
perquè brilli
com la llum més artificial del desert
Perquè no ens tornem una mica més salvatges?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada