Abaixa la persiana
rosegant l'últim raig de llum
com el crostó d’un exiliat
quan desdibuixes la finestra
del matí
esberla alguna cosa
ho puc sentir...
endeví
de les mirades
deshonestes
de tu endins,
i arraulit en la foscor
cremes la realitat del celobert
amb un llumí
lapides els fracassos
de la ciutat
t'entregues al massatge
de les ombres,
goteres
que dilueixen el crim
en un bassal que mai esquitxa.
felina
es llepa les rutines
fins a fer-les embogir,
et rebel·les del teu cos
i amb els hams de l'espigó
fas arracades
per als sords,
dels nous contes de bressol,
de la gavina
t'ha estat espiant
des de la xemeneia
dels que dansen sense-vida
des de la talaia
gralla amb la veu submarina,
implacable, puja el fum,
i ara s'abalança sobre tu
com un estol
passa un núvol
Va,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada