Vius de matinada
retrobant les brutícies urbanes
després de la inundació,
empastifant-te d'orgasmes intersetmanals
pel·lícules insolubles,
despertadors impacients
com sol passar
el xiulet repetitiu
del camió de les escombraries
revela el pols de la nit quan es maquilla
l'asfalt inventa revolts impossibles
els semàfors es piquen l'ullet
i els passos zebra es perden per la sabana
dels intermitents,
el punt just, la frontera entre
tu, jo
i el vagabund que es renta les dents
amb l'arc d'un violinista búlgar
sona tan bé
-dit així-
aquesta nit, lladre
de manta i coixí,
misogin de poca talla
que et creus poeta inquilí
per dur mirada ronca
i navalla
ferir en la foscor
sense presentar-se,
sedueix-la,
explica-li aquella història
dels mariners italians
i les papallones negres,
aclapara-la d’enganys
i falses proeses,
quan et vegi
fes-te el nus de la corbata
laberíntic, com les grutes dels nans
que cuiden les clavegueres,
els tèrmits
que desenrotllen les cordes vocals
del muts moderns,
les paraules convulsives
i les mitologies d'hidrocarbur
cremat
ofereix-li el teu coll palpitant,
que s'aclapari de l'elegància dels ignorats,
quan et vegi
[nusat a la gola un camí impossible
capaç d'escanyar el crepuscle]
del jardí de la veïna,
embriaga-la
amb un glop
d'aroma de nina
i podràs beure't les seves passions
vampir dels oceans,
viatja a tota vela
quan no faci vent
i els seus cabells onegin
suaus, aràbics i flotants,
agafa-t’hi fort
que no trigaràs a provocar una tempesta
malaltissa
Si vols, porta-la a passejar
per sobre les antenes dels terrats,
caminant per passarel·les de cables
i voltatges d’insomni,
si vols,
ensenya-li els malabarismes
que fan els detectius del temps
sobre els fanals de les cruïlles
veritats foses
de plom
tot l’art de coagular els somnis
fins a l’infart,
si vols precinta-la amb una rialla amarga
i llença-la al mar
amb els teus maleïts sicaris italians
a ella
desapareixeràs
i mai hauràs existit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada