Vernís

La frustració
del que hauria pogut ser
dóna aquell vernís impermeable
als records
quan els contemples sota el diluvi,
impertèrrits,
inconjugables,
d'escorça impenetrable
de tacte escorredís.

Els vapors, els rubors,
les marees brillants,
els imants, les llunes baixes,
les explosions, les sorpreses
i els instants,
tota màgia volàtil
sedimenta
al fons del got
- te'l beus fred,
com xarrupant
un xarop agre
que no hi ha qui remeni

Deixes el got, algú potser l'aprofita
i l'utilitza de cendrer,
penses en una gran onada
que trenca,
arribes nàufrag, d'esquena al mar
penses que potser algú l'aprofita
i l'utilitza de cendrer
per la seva estimada,
però prefereixes el primer
perquè l'horitzó està en ambar

I tanques els ulls molt fort,
t'amagues dins teu
perquè la nit no et trobi,
et tapes, et plegues entre les arrugues
del silenci,
treus la lupa
amb la que fa temps cremaves formigues
i comences a foradar
amb un sol de sacarina
els secrets minúsculs d'aquest record teu
que ja no deixa que l'acompanyis
al moll, al maleter, a l'aeroport, on sigui,
quan se'n va a rodar món.