Canyella

S'ha posat les xancletes i ha fet equilibrisme sobre el cantell de la vorera. Ha relliscat i per dissimular ha relliscat a consciència tres cops més. Fins que s'ha embrutat el genoll de porqueria urbana, d'aquestes petjades de petjades de gos de petjades que no fan, en absolut, olor de pedra. Ha anat a una font, s'ha netejat i ha esquitxat un vigilant de parquímetre que li ha demanat el telèfon. Per trucar a la seva mare, que no podria anar a dinar. Ella l'ha convençut perquè li guardi una croqueta en un tupper, que pots anar tranquil, m'ocupo jo de les multes. S'ha assegut com una india al mig de la zona blava i s'ha posat a xiular "cachito, cachito, cachito mio..." fins que ha passat un tipus que tocava l'harmònica i duia les mànigues arremangades i s'ha oblidat de la melodia. S'ha aixecat, ha caminat unes 45 passes, ha posat un platet de plàstic de LIDLE i ha començat a explicar contes absurds al costat d'una botiga de sabates. Mentres parlava li ha lligat els cordons a un noi de cara estreta que mirava embadalit els pits generosos de la dependenta de la botiga de sabates. El noi ha caigut i s'ha posat molt vermell i ha marxat decidit a fer-se monjo budista. Ella seguia narrant, quan anava pel principi -perquè a ella li agrada començar pel final- ha passat un vell que deia que feia 15 anys que no sortia de casa, on has estat li ha dit ella, m'han congelat i sóc una de les tantes víctimes de l'escalfament global, ah li ha dit ella, i l'home li ha llençat una pesseta antiga i ella ha deixat el conte acabat però sense començar, ha col·locat la moneda al terra com qui col·loca l'última peça d'un puzzle molt llarg i s'ha esperat en un racó per veure qui l'agafava. Esperant esperant ha pensat que tot i que no era fumadora li venia de gust fumar perquè almenys el cigarro la tindria distreta, ha demanat un cigarro a un adolescent que fumava ostentosament, tens un cigarro?, sí, no gràcies no fumo.

Després s'ha fet de nit, ha tret la seva llanterna que funciona amb cervesa txeca i s'ha posat a passejar al voltant de la moneda. Apareix un nen de no sap on. Què busques? Una moneda.

El nen la troba.

Té.

No, no és aquesta. Va, compra't un gelat com els d'abans i deixa'm en pau,

I el nen troba l'última botigueta del carrer, on hi ha l'última guardiola de fang de la ciutat, hi llença la moneda i agafa l'últim gelat que queda, i se sent vell, molt vell, llepa els dies cap enrere i

- Tu nen tarambana, si li poses canyella no et passarà això.

I el nen es gira, fa un gest d'alegre resignació, com si l'haguessin enxampat, i desapareix. I ella es menja la galeta amb mossegades petites, i com que tot està molt fosc pensa que ningú sent el cruixir vuluptuós del seu cos, esmicolat i plàcid, després es passa detingudament els dits per netejar-se les genives, se'n va a dormir amb les xancletes posades i es xiuxiueja: cucurutxu, sempre de cucurutxu.