Petites dosis

La ciutat muda,
els turistes als hotels
omplint aquells petits tubs de sabó
de visions romàntiques;
la geometria dels carrers,
les gàbies al balcó,
els racons infinits,
l'acordionista del metro,
tot es condensa
en petites dosis
per emportar,

la recepció deserta,
els llençols desinfectats
les tauletes de nit
sense el teu últim calaix
la finestra esmunyedissa
la cortina,
les maletes a l'entrada
i el grinyol del matalàs

només els mapes semblen indiferents
ningú sap del tot com plegar-los,
no és, per exemple, com la samarreta
souvenir que et vas comprar ahir, o fa molt
bastant, sempre, podríem dir,
te la vas posar dins la botiga,
la vas rentar un cop i
la vas plegar un altre
i està en un pilonet esquàlid
de roba d'estiu abandonada,
i tot i així,
la vas plegar un altre

Jo m'imaginava
que tot estava ben organitzat
que en tots els hotels
els afables alemanys, moldaus o
taiwanesos es dirien
bona nit
amb una mena d'unívoc silenci
carregant els carregadors
de les càmeres urbanòfagues
-sobre l'alfombra-
que demà sortirien a passejar
i els hi faria gràcia
un decorat per fingir durant tres dies
l'ideal de vida
des del zero
que per cert van descobrir
els babilonis,
va home, jo confiava que viatjar
era una cosa seria,
a més els babilonis
es quedaven a casa
en aquell jardí
de somnis emmurallats,
la invenció
allò era
el "tornar a començar
des de
zero"

però avui
tornant cap a casa
tronant cap al tard
he pensat quina lluna
quina lluna, quin dard
de metzina dolça
que t'encanta l'esguard,
relliscava, se't desfeia
dins com crema d'ivori
i rodolava
tova sobre els terrats,

i allà baix hi era ell,
l'home que s'havia fugat
per sempre més
de l'hotel rectangular
el meu japonès
gueriller, sol
enquadrant-la
la lluna
amb una reflex
que jo hauria dit
disparava més ràpid
que la velocitat de la llum
i per mi aquella escena
era la prolongació intemporal
del dit
pitjant
la nit
la premeditació
del click
abans d'intentar atrapar
la petita dosi de llum
en un carret reutilitzat
on de fet hi guardava arracades
perdudes
que de tant en tant es trobava

Aleshores m'he adonat
que fingia
una altra vida
que potser el que intentava
amb un angle desesperat
era fer-se fotografiar
per la lluna,
d'enfocar l'objectiu
a la distància de somni
justa
i escriure una carta
sense remitent
perquè des d'on sigui
li enviïn la foto

Però a part d'això,
a efectes pràctics,
és un turista
que per tarambana
dormirà al carrer

[a l'hotel han tancat portes]