Primer vaig sentir el motor. Ella sortia d'un pàrquing. Jo caminava, ella quasi m'atropellava, jo la mirava, ella portava casc i jo el cabell despentinat, ella, després, frenava, i jo pensava que estava morta, no sé com se'm va acudir, no només que estava morta, sinó que jo la mataria. O que ja l'havia matat i per això. Quasi m'atropellava. Era guapa. I sortia del pàrquing. Com els tubercles. Caure com un sac de patates. De petit em feia gràcia. Ara ja no. Poques coses. Els vigilants dels pàrquings mai m'han agradat. Són enterramorts i fan veure que llegeixen el diari. Ella accelera i arriba fins al semàfor. Ella parada, ralentí. Jo xino-xano. Pas despistat. Jo que sé que em passa. M'imagino que la mato. Involuntari. Com el singlot. Ara quan passo pels passos zebra. Sabeu quan sortiu de casa i penseu si heu deixat el gas obert. Bum! penseu. Quan passo pels passos zebra penso si mai he matat algú. Però ella portava casc i jo el cabell despentinat. I fa mitja hora que volto pels carrers intentant aparcar. Mai se sap que pot sortir d'un pàrquing. Millor no acostar-s'hi. L'altre dia vaig conèixer un adorable vell que pintava les ratlles blanques del pas zebra. Li vaig posar una pastilla de calgon a la beguda. Bevia whisky el cabró, era vell i bevia whisky sol. Segur que tenia el fetge grouiller.I pintava ratlles blanques perquè les trepitgessin els vianants i pensessin si havien matat algú. Perduts enmig d'aquell alternar blanc-negre. A la deriva. De bojos. Tot i així ara no sé ben bé si ho vaig fer. No sóc un home de detalls. Potser li vaig fer empassar una patata sencera.
La meva àvia em va dir que em pentinés. M'he comprat una pinta i tot s'ha arreglat. Ara només creuo en vermell. I pel mig. Si pot ser. Quan passa un camió. No n'hi ha masses a la ciutat. però a vegades. Aconsegueixen aparcar. Ella porta boina i va amb bicicleta i amaga sota la butxaca de l'abric de color blau turquesa un spray anti violació. La setmana que ve em canviaré la clenxa de direcció.
A veure si m'atropellen d'una puta vegada.
La meva àvia em va dir que em pentinés. M'he comprat una pinta i tot s'ha arreglat. Ara només creuo en vermell. I pel mig. Si pot ser. Quan passa un camió. No n'hi ha masses a la ciutat. però a vegades. Aconsegueixen aparcar. Ella porta boina i va amb bicicleta i amaga sota la butxaca de l'abric de color blau turquesa un spray anti violació. La setmana que ve em canviaré la clenxa de direcció.
A veure si m'atropellen d'una puta vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada