S'alimentava dels seus dits
per palpar-se les entranyes
després li creixien tendres,
de pianista albí,
espeleologia endins, carícies
de cobard,
allò que les falanges tremoloses
busquen
s'escapa dins seu
com una succió enutjosa,
més endins
més forat
èsser profund
que sempre cau
i intenta, en va,
mirar al rellotge
per justificar el retard,
-miri senyor director
estic a dieta
d'eternitat
no crec que em vingui
d'algunes hores extres
dimarts, 17 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada