divendres, 20 de febrer del 2009

L'indicat

L'inspector dicta a l'aprenent tanoca:

- El nostre home du sempre un ou a la butxaca per llençar-lo al típic cotxe que visualitza el peató com una puta llauna de cocacola
- ...puta llauna de coca-cola
- ...a la que pots xutar. Això remarca-ho, és molt important. Xutar. No és el mateix que patejar, cocejar, hi ha una voluntat d'enviar l'esmentat objecte -humà- al fons d'una porteria -en aquest cas d'un edifici- i depenent de l'humor de la portera l'objecte pot acabar "escombrat", que segons com t'ho miris, és pitjor que patejar, almenys si el concepte queda definit per "l'escombrar" d'aquell central finlandès amb trets de trol que jugava a l'etern rival i amb el qui el nostre home somiava -o malsomiava- de petit. Estàs apuntant?
- Sí. Escolta, perdona l'intromissió, però què passaria si el conductor fos un àrbitre?
- Els àrbitres tenen xofer.
- Ah.
- Ah. Continuem. El nostre home no escoltaria mai música gravada, té unes nul·les dots musicals però defensa "el dret de desaparició de la música" després de ser tocada. Paral·lelament detesta els melancòlics que escolten una música i s'emocionen i llagrimegen i brillen i s'humitegen de viatge i traeixen les lleis temporals i tornen i s'espanten i pensen "merda de vida" i merda de pel·lícules de les putes màquines del temps, i que al final resten circumspectes i llunyans i s'autoconvencen que és un dolor bonic aquest de recordar i decideixen que aquella cançó no ha de tornar a sonar més. Els detesta. Són febles. No controlen els sentiments.Un dia apareix un catalitzador cardíac i l'equilibri es trenca. Un dia apareix un home i et llença un ou i te'n recordes d'una truita de carbassó que et va fer una tal a una cala d'Eivissa quan tenies...Febles. Aquest és el nostre home. Un perill. És més fort que nosaltres. Si no ho sabés, jugaria amb avantatge. Però ell ho sap. Nosaltres també.

-Inspector. De què se l'acusa?
-Acusar? No se l'acusa. No. Simplement és el nostre home.
- Ah.
- Ah. Continuem?
- Continuem

(sona un vals)

- ...
- ...
- VOLS APAGAR AQUEST CONY DE RÀDIO!