No havia vist mai el mar
o tantes altres coses, no havia vist. se li'n fotia, sincerament, perquè
ell feia xarxes
xarxes, vull dir, no havia vist mai el mar. se li'n fotia i
feia xarxes, ell
nus, nus, nus, un dia un vell cràpula li va dir -hauries de saber desfer-los, és més important que fer-los-
ell feia xarxes, no pescava, no havia vist el mar. se li'n fotia el mar. el soroll de la xarxa quan la llencen a l'aigua. xaf. no el coneixia. aquella intuició, el destí en forma de nusos. xaf. se li'n fotia. ell
feia xarxes
De fet van venir un dia, [no plovia] i -és la teva mare- van dir, podríeu pensar
la mare està malalta, ara farà l'últim nus i intentarà enganyar el destí amb els plecs de la
feia xarxes ell,
és la teva mare, li van dir -vols que t'acompanyem- NO. vols. NO. [homes modats, caminar fangós, porten el correu dins d'una closca de tortuga] segur. NO. Deixeu-me amb la Sally. Fa temps que va passar tot plegat. entenem que vulguis tenir intimitat. temps, molt. daltabaix, aquelles curves, costa escarpada, volant espasmòdic -gira-sisplau-gira-, virolles boges. era. la gola del mar. com si se l'empassés. ni rastre.
Ni rastre. Foteu el camp imbècils. He dit amb la Sally. Només.
El mar. (...). Per primer cop, el veu. però
feia xarxes ell,
La noia fina, llavis de lli
- I doncs.
(Mirada sense mirar-se)
- I doncs. (...). Quina merda de lloc per morir, no?
El mar. per primer cop. el veu. i doncs
- Quina merda de lloc per morir, quin indret tan esplèndidament insípid, refotudament...
- Se'n parla molt. del mar. Tothom en parla molt. (...) Potser...
- Qui en parla? en parlen. sí. diuen que fan. poesia. en parlen. d'acord. quin fàstic. ells marxarien sols. digues. els que en parlen. marxarien sols mar endins. o. quin fàstic déu meu. de debó ho farien?. no. baixarien espadat avall. pendent mortífer. baixarien. per socórrer la poca vida de la meva mare. expira. mai ho farien. en parlen d'això? no. no en parlen.
parlen del que no han viscut. i [aquest mar. no havia vist mai el mar. se li'n fotia. aquest mar] això, davant meu, això és el que no he viscut, jo
ell, feia xarxes
- És bonic.
- (...)
- És bonic que diguis -quina merda de lloc per morir- i. saps. just aquí el cotxe. deien aquells homes que més cap allà, que va ser més. jo sé que va ser aquí. just aquí va sortir disparat. el salt del dofí que es queda sense. aigua.
- Dona'm la mà. Sally. estàs tan. quan parles així
(s'esfumen, el barranc i ells. drets accidentant el que. no han viscut. no necessiten. parlar-ne )
es fa de nit. Passa un creuer de luxe, de lluny, de lluny, de llum. brillant. passa com un cocodril vestit de seda. i
- Sally. has pescat mai ?
- No.
a vegades fem història. sempre. en el fons sempre. fem història. i
ell feia xarxes,
feia xarxes, ell
anem a pescar. barranc avall. aquella cala.
anem a pescar. quina merda de lloc per morir
- ...fantàstic per viure-hi.
dissabte, 31 de gener del 2009
dimecres, 28 de gener del 2009
Compàs de rentadora
"O si més no d'estiu,
que és la manera com els mortals mesureu
l'eternitat viscuda"
Amadeu Vidal i Bonafont
Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la roba
bruta, suada,
sentia com giravoltava
la vida
en aquell paradís blanc, de cuina
a les fosques, de matinada
i aixecar-se i fer un glop d'aigua
per aclarir-se els somnis
i empassar alguna píldora
miraculosa.
Un gemec de balena,
un destí de sabó
i la paella oliosa a la pica
i goteja,
l'aixeta entreoberta
o la rentadora,
aquell so de rem, de galera
enfonsada, de rinoceront ofegat
i banya flotant, una cadència lenta,
un pulmó arcaic desbrossant les cavitats d'un saxo,
el taverner que escombra ampolles trencades i algun glop
perdut entre el que recorda i el que no
Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la nit, com rodava tot jo
dins del rellotge aquàtic
dels que cultiven caviar
a l'aigua dolça,
pensava que, després, tot era net,
la nit es vestia amb la roba mullada
i deien "el vent asseca", corriem sense el temps
s'evaporava el pas,
es descalçava l'acera,
els veïns ens ruixaven amb galledes
d'aigua freda
d'on sempre beu aquell gat
que arronsa les orelles,
relliscàvem sense caure mai,
i tot rotava
aquella veritat, fusell carregat a l'andana
per traspassar el xiulet del tren de vapor
abans que ningú el senti,
les bieles rodaven, el fum nocturn
i un revisor amb la roba impol·luta
que no et demana el bitllet
-gràcies per la rentadora
El cercle viciós, la tela rebregada
i un eco de fatiga, l'última carta
d'un que viu a la casa-dalt-de-l'arbre
i es queda sense paper,
els vells que passegen
o els coloms atropellats,
que haig de dir,
figura que tot s'arregla
quan sento aquest ronc que empeny
els pes d'un oceà
Sentia
Ara trobo a faltar les nits
i dormo de dia,
des que va venir la nova companya
rentadora silenciosa i compacta
d'angles òptims, atleta mesurat,
a mi se m'acaba la cursa
i el girar impetuós es camufla
robòtic, l'ordre dels estius
del matrimoni -premeditadament- infeliç
em recorda que demà m'hauré de posar
aquests maleïts mitjons
tenyits
silenciosament
de rosa
que és la manera com els mortals mesureu
l'eternitat viscuda"
Amadeu Vidal i Bonafont
Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la roba
bruta, suada,
sentia com giravoltava
la vida
en aquell paradís blanc, de cuina
a les fosques, de matinada
i aixecar-se i fer un glop d'aigua
per aclarir-se els somnis
i empassar alguna píldora
miraculosa.
Un gemec de balena,
un destí de sabó
i la paella oliosa a la pica
i goteja,
l'aixeta entreoberta
o la rentadora,
aquell so de rem, de galera
enfonsada, de rinoceront ofegat
i banya flotant, una cadència lenta,
un pulmó arcaic desbrossant les cavitats d'un saxo,
el taverner que escombra ampolles trencades i algun glop
perdut entre el que recorda i el que no
Des del meu llit de paret
sentia com la rentadora
feia rodar la nit, com rodava tot jo
dins del rellotge aquàtic
dels que cultiven caviar
a l'aigua dolça,
pensava que, després, tot era net,
la nit es vestia amb la roba mullada
i deien "el vent asseca", corriem sense el temps
s'evaporava el pas,
es descalçava l'acera,
els veïns ens ruixaven amb galledes
d'aigua freda
d'on sempre beu aquell gat
que arronsa les orelles,
relliscàvem sense caure mai,
i tot rotava
aquella veritat, fusell carregat a l'andana
per traspassar el xiulet del tren de vapor
abans que ningú el senti,
les bieles rodaven, el fum nocturn
i un revisor amb la roba impol·luta
que no et demana el bitllet
-gràcies per la rentadora
El cercle viciós, la tela rebregada
i un eco de fatiga, l'última carta
d'un que viu a la casa-dalt-de-l'arbre
i es queda sense paper,
els vells que passegen
o els coloms atropellats,
que haig de dir,
figura que tot s'arregla
quan sento aquest ronc que empeny
els pes d'un oceà
Sentia
Ara trobo a faltar les nits
i dormo de dia,
des que va venir la nova companya
rentadora silenciosa i compacta
d'angles òptims, atleta mesurat,
a mi se m'acaba la cursa
i el girar impetuós es camufla
robòtic, l'ordre dels estius
del matrimoni -premeditadament- infeliç
em recorda que demà m'hauré de posar
aquests maleïts mitjons
tenyits
silenciosament
de rosa
dimecres, 14 de gener del 2009
dimarts, 13 de gener del 2009
divendres, 9 de gener del 2009
Mitja taronja
Les taronges no neixen
mitges ni taronges
sinó verdes i senceres
si a tu t'agrada fer-ne suc
filtrar la polpa
ensucrar-les
és cosa teva
la saviesa cítrica
per mi és menys de la taronja
i més del taronger,
que encara que surtin bordes
o que cap veí s'aventuri
al teu jardí per collir-les
a mi m'agrada sotjar-les quan fosqueja
fer-les caure amb l'escombra
i deixar que la nit les rosegui
com un ratolí cirugià
m'agrada pensar-les juntes
o pensar-te ataronjada
a l'horitzó del taronger
que carreteja i regala taronges
sota el sol d'un matí de diumenge
i primavera
m'agrada pensar que són dos
els que mengen
d'una sola taronja
i no un d'una meitat
que el taronger hi és tot
que ho és tot
de terra i vol,
de niu i arrel,
les taronges, mitges o senceres,
es podreixen
i a mi m'hauràs de talar de dia
que tothom ho vegi
perquè em conformi
amb la meva
només
mitja
felicitat
taronja
mitges ni taronges
sinó verdes i senceres
si a tu t'agrada fer-ne suc
filtrar la polpa
ensucrar-les
és cosa teva
la saviesa cítrica
per mi és menys de la taronja
i més del taronger,
que encara que surtin bordes
o que cap veí s'aventuri
al teu jardí per collir-les
a mi m'agrada sotjar-les quan fosqueja
fer-les caure amb l'escombra
i deixar que la nit les rosegui
com un ratolí cirugià
m'agrada pensar-les juntes
o pensar-te ataronjada
a l'horitzó del taronger
que carreteja i regala taronges
sota el sol d'un matí de diumenge
i primavera
m'agrada pensar que són dos
els que mengen
d'una sola taronja
i no un d'una meitat
que el taronger hi és tot
que ho és tot
de terra i vol,
de niu i arrel,
les taronges, mitges o senceres,
es podreixen
i a mi m'hauràs de talar de dia
que tothom ho vegi
perquè em conformi
amb la meva
només
mitja
felicitat
taronja
dijous, 8 de gener del 2009
Qui és qui?
A vegades llegeixes
i a voltes ressegueixes
la pell de versos d'algun autor
amb el dit petit de la ignorància
i et torba saber
si és viu o és mort
si en l'imminent la seva pell batega
si ara passeja pels molls d'algun port
o bé dormiteja
sota el llençol
et torba saber més d'ell que dels seus versos
quan són la mateixa cosa
Qui sap si algun cop
te l'has creuat al metro
si xiula a la dutxa
si quan escriu agafa bé el llapis
si remena el iogurt abans de prendre'l
si es furga el nas
si escura el plat
si ronca
si viu
Però tant hi fa
que li puguis portar flors al nínxol
o perseguir-lo perquè et signi un llibre
tant hi fa
aquests versos tenen vida
dins d'ell
però també dins
teu
les seves paraules sempre han existit
sempre les ha escrit
si sempre es llegeixen
amb la certesa que parla tant d'ell
com de tu
Que els secrets són secrets
i sense aquests
no val la pena
mussitar la vida en vers
[Juste encore minute...]
i a voltes ressegueixes
la pell de versos d'algun autor
amb el dit petit de la ignorància
i et torba saber
si és viu o és mort
si en l'imminent la seva pell batega
si ara passeja pels molls d'algun port
o bé dormiteja
sota el llençol
et torba saber més d'ell que dels seus versos
quan són la mateixa cosa
Qui sap si algun cop
te l'has creuat al metro
si xiula a la dutxa
si quan escriu agafa bé el llapis
si remena el iogurt abans de prendre'l
si es furga el nas
si escura el plat
si ronca
si viu
Però tant hi fa
que li puguis portar flors al nínxol
o perseguir-lo perquè et signi un llibre
tant hi fa
aquests versos tenen vida
dins d'ell
però també dins
teu
les seves paraules sempre han existit
sempre les ha escrit
si sempre es llegeixen
amb la certesa que parla tant d'ell
com de tu
Que els secrets són secrets
i sense aquests
no val la pena
mussitar la vida en vers
[Juste encore minute...]
dimecres, 7 de gener del 2009
Perruqueria cadencial
[cabell de fada]
fi com el serrell
de l'oceà
(impuls mesquí,
esglai sincer,
però ja ho saps
que no ho pots fer
no l'estripis
aquest llibre, que és de la biblioteca)
94.1 FM Contrabanda
"I will never let you go" - Soweto
fi com el serrell
de l'oceà
(impuls mesquí,
esglai sincer,
però ja ho saps
que no ho pots fer
no l'estripis
aquest llibre, que és de la biblioteca)
94.1 FM Contrabanda
"I will never let you go" - Soweto
Subscriure's a:
Missatges (Atom)