Mocador

"....
y hasta el piloto pierde el compás"
La Bella Lola

Hi ha una mà
que m'oneja desemparada;
sóc el mocador
encara impecable, voleiant
en un capvespre quiet
que es desamarra amb glops
de cranc.

Hi ha un comiat,
[un cos que es deixa]
una recança, una llàgrima
que no surt, el meu vaivè
ennuegat és l'últim adèu
per aquest vaixell de guerra
sense soldats.

Penjo en el res, algun destí
de seques falanges m'aferra;
és tot el que tinc
fins que em deixa anar
caic amb la parsimònia
de les estrelles, igual que cau la nit
amb mi,
la fosca em mulla, les gavines tornen
i l'aigua s'arremolina rere el rastre del vaixell,
jo sorprenentment floto, sol jo
dins d'aquest abisme negre,
m'alliso les vores

poc a poc

vaig tenyint de blanc

l'oceà.