Neu a Gaza

Un blanc

Un blanc en el temps
un res entre el fang

Construeixen les seves ciutats
delicades, d'amor ferm
i secret, d'incògnit nocturn
que esmorteeix el tret.

Carrerons de joguina, la roba
tacada
al tendal
[...]
el cel esquàlid
i els avis al portal
empenyent amb esguard desèrtic
el dolor pendent avall

però mai desemboca, el reixat
de la cobdícia s'interposa
entre ells i el mar,
la platja enterra les barques,
lentament
com nàufrags ofegats
i els pescadors cacen gavines
amb fletxes de petxines
[amb blanc enverinat]

Lluita de les ruïnes
- En què els hem convertit?
en l'últim sospir que sagna
de tant silenci engolit,
en l'odi entre tant odi
quan viure és somni i desig

Els seus nens juguen
a fora, ningú els hi ha ensenyat
que el preu de perdre
mai
pot ser tan alt

Si poguessin
farien ninots de neu
i guerres fictícies
i innocents,
llençarien escuma blanca
i no rocs roents de ràbia
dels enderrocs dels seus teulats

si poguessin...perquè
l'única neu que coneixen
és la de les bombes
custodiades en la foscor,
la dels crits
i les explosions
i les nits
d'ofec i horror,

després la neu es desfà
i només queda l'empremta
d'un blanc tacat

un blanc en el temps
un res xop de sang

The soul of Joule

Primer principi -no reconegut- de la termodinàmica

"Tota dutxa hauria d'acabar amb aigua freda"

Fumadors passius

El cinco de agosto, a las ocho, la calígine cubría la ciudad. Liviana, en absoluto estorbaba la respiración, y se presentaba bajo apariencia singularmente opaca. Parecía, por otra parte, vigorosamente teñida de azul.

Fue cayendo en capas paralelas. Al principio cabrilleaba a veinticinco centímetros del suelo, por lo que lo caminantes no podían verse los pies. Una mujer que vivía en el número 22 de la calle Saint Braquemart, dejó caer la llave en el momento de entrar en su casa, y no la podía encontrar. Seis personas, entre las que se contaba un bebé, acudieron en su ayuda. Entretanto, a la segunda capa le dio por caer, y se pudo encontrar la llave, pero no al bebé que, impaciente por escapar del biberón y conocer los placeres del matrimonio y el asentamiento de cabeza, prefirió largarse al amparo del meteoro. Mil trescientas sesenta y dos llaves y catorce perros se extraviaron, de tal manera, durante la primera mañana. Cansados de vigilar en vano sus flotadores, los pescadores se volvieron majaras y se fueron a cazar.

Boris Vian
L’Amour est Aveugle (1949)

Risc

Les originals sempre són més guapes

Vigilant

Esculpeixes els impostos de la nit
sobre la pedra del temple,
i quan la cortina vola
fas la ronda
pels pulcres soterranis
de passat ample
i carreró estret

escombrant les teves passes, ningú
et sent, ningú et veu,
memoritzes les campanades
dins un batec de lladre
i inventes fugues i persecucions

Desapercebut, t'aixoplugues sota el crim;
aquesta és la teva feina, el teu preu
per transgredir la llibertat,
espies, deliberes, jutges,
-després barreges-
la mesura justa d'amor, la necessària d'odi,
el teu espectacle sord,
la teva arritmia de mim.

El vigilant
digereix l'aurora i fita el matí clar,
i mentre es despleguen els decorats,
lentament i amb pas de zebra
se'n va