Qui és qui?

A vegades llegeixes
i a voltes ressegueixes
la pell de versos d'algun autor
amb el dit petit de la ignorància
i et torba saber
si és viu o és mort
si en l'imminent la seva pell batega
si ara passeja pels molls d'algun port
o bé dormiteja
sota el llençol
et torba saber més d'ell que dels seus versos
quan són la mateixa cosa

Qui sap si algun cop
te l'has creuat al metro
si xiula a la dutxa
si quan escriu agafa bé el llapis
si remena el iogurt abans de prendre'l
si es furga el nas
si escura el plat
si ronca
si viu

Però tant hi fa
que li puguis portar flors al nínxol
o perseguir-lo perquè et signi un llibre
tant hi fa
aquests versos tenen vida
dins d'ell
però també dins
teu
les seves paraules sempre han existit
sempre les ha escrit
si sempre es llegeixen
amb la certesa que parla tant d'ell
com de tu

Que els secrets són secrets
i sense aquests
no val la pena
mussitar la vida en vers



[Juste encore minute...]

Perruqueria cadencial

[cabell de fada]
fi com el serrell
de l'oceà



(impuls mesquí,
esglai sincer,
però ja ho saps
que no ho pots fer
no l'estripis
aquest llibre, que és de la biblioteca)

94.1 FM Contrabanda

"I will never let you go" - Soweto

Aviat

« Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers. »

Joan Salvat-Papasseit

Contra els poetes amb minúscula
Barcelona, juliol 1920

Ja és hora, crec que ja és hora de creure de veritat en el que ens fa ser nosaltres mateixos.

Cavalgada

I jo em pregunto:

-Què en fan de totes les cartes de tots els nens i de tots els seus somnis?

d'aquests petits somnis de joguina,

què en fan

potser les vénen a les empreses per fer estudis de mercat
o potser les utilitzen per fer paper d'empaquetar regal
reciclat sí
potser les cremen perquè el tren de mitjanit arribi més lluny
potser algú se les llegeix
i després de convertir-se en Peter Pan
-i emparaular l'illa de "Nunca jamás" a una famosa promotora d'hotels de luxe
i modernitat paradisíaca-
desapareix

Hi havia un nen que ho sabia això,
i ara ho entenc,
ho sabia això de les cartes i sempre escrivia

"Jo només vull que em contestis, siguis qui siguis, vull que em contestis"

res més

i ara ho entenc perquè trencava la guardiola, religiosament, cada
5 de Gener, comptava els diners, gastava els estalvis en caramels
i els llençava,

"perquè m'agrada més repartir que rebre"

i sí, ho deia en tots els sentits,

i ara potser ho entenc millor, allò que deia

"els reis de veritat no van amb carrossa, mare, ni passen davant d'una multitud que els espera, no, els reis de veritat no van amb carrossa"

De telèfons

Ring [ring]

- Sí?

- No

K.O al primer assalt

Esperant el correu

Fes una baralla
amb les cartes que no t'he enviat
fes-ne un piló
i passa-hi la teva goma de cabell
d'olor coneguda i reconeguda
com un cinturó

Després aposta't-ho tot,
la casa-els fills-el gos-i-la-guitarra
el mitjó de l'avi
i-els-records-de-mitja-nit
que teixies amb mitja quan plovia

juga fort, all-in,
treu-me una escala de pals
de llar de foc
i fes veure que ho cremes
i que esnifes el tint
de les paraules tacades
per no haver-les sabut dir
no és culpa teva, el correu arriba tard
on vius
i jo duc el cor darrere la bicicleta
fent soroll de cassola vella
i de lament vespertí

Recorda't la mirada
i la victòria
i guarda-te-la entre els cabells
i la goma
que no n'hi ha prou amb esperar
la vida
que t'esperi ella a tu
quan et cordis les sabates
o quan t'espolsis la faldilla
que t'esperi ella a tu
que jugues fort i tens bones cartes

Nou any

Com els gats que es barallen al celobert.
Com gat blanc.
Com gat negre.
Com la música que posen a la biblioteca quan és hora de plegar (i de dinar).
Com els ocells que se senten algun vespre quan plovisqueja al parc.
Com els guants de dits.
Com els dits de goma.
Com un mar de partitures esteses al terra,
o com Confirmation
o com Charlie,
molt Charlie Parker,
com despentinar-se els cabells
i tocar fins no poder més
un blues profund,
Com enrollar-se els peus amb mantes i mirar documentals soporífers,
Com mossegar el llapis
Com quan es trenca la punta i no tens maquineta
o quan fas punta amb la navalla del pare
Com quan estàs baldat i et deixes caure al llit
o quan enfonses el cap entre coixins
Com quan grinyola el sofà
Com quan perds el metro
dos cops
i tres
però no arribes tard
perquè no et perds res,
Com quan fulleges sense llegir
o quan llegeixes entre les fulles
i t'adorms sota un arbre
Com quan endarrereixes el despertador
o mols el cafè
i aquell polsim d'olor bruna,
Com quan vas sense ulleres
perquè només t'interessa el que se t'apropa
com quan explores la nit
i comptes les finestres amb llum
Com quan brindes,
molt sovint,
i no et miren als ulls,
o com
quan sí,
Com quan penses tot el que faràs
Com quan penses tot el que has de fer abans
Com quan eres petit
i t'havies d'acabar la verdura per menjar el postre

Com sempre

Com quan toca erUPCionar i falta combustible,

o que us pensàveu que feia el sol durant la nit?

com quan es fa tard,

o com quan fas un pensament,

o quan penses el que fas

o no

com ara

com?