diumenge, 2 de novembre del 2008

Com estem

Figurem-nos com estem, que els que tenen una seguretat absoluta sobre el que fan i el que són, els que no tenen por de patir cap atac de l'entorn perquè es situen dins seu, els que poden desplegar una força desbocada i una genialitat seductora perquè s'aferren únicament allò i ho expressen desvergonyidament, a la seva manera, els que són autèntics i flueixen amb una espontanietat delicada i sincera, figura't com estem que aquests ídols idealitzats que agraden i espanten a parts iguals ara quan els busques al diccionari modern són afables bojos o excèntrics superbs.

I són gent com aquesta que gradua la tempertaura i l'acidesa de les societats, encara que no els hi volguem fer cas ells marquen el ritme. Be-bop. I nosaltres paguem per l'entrada, sempre paguem per veure'ls. I tot té un preu. A ell el recordaran. Encara que no hagi firmat cap document important. A tu t'arxivaran. Som quatre gats que ens coneixem i cadascun de nosaltres es passa nits senceres badant sota la lluna per trobar un estribillo que valgui la pena. I anar-lo recitant quan la nit sigui més negra que els teu ulls. O anar esquivant les ombres del novembre. Després de la revolució. Les primeres gebrades. Segur que ve més de gust estar atrapat entre quatre parets que no perdre's pels carrers freds. Foraster. Deixa de parlar de bojos i torna-li a omplir el got. Està tot aquí dins. No em parlis d'ordre. Parle'm del novembre. No intueixis. No busquis un perquè. Fes un bon glop d'aquest detergent nacrat i deixa de mirar a la cambrera. El got. Mira el got. I ja ho saps, a ell no li agrada que beguis directament de l'ampolla. Ets un paio dur? Ahà, tecnologia emocional crustàcia. Si vols ser dur comença per espessir-te la sang. Que si et foten un tret surti ceràmica i la puguin revendre. Paio dur. La diferència entre ell i tu és que ell no estudia com vol ser, no idea una trama per fer-se respectar, perquè se l'escoltin amb transcendència, perquè confiïn que allò que diu sempre juga un paper, ell no, amic meu, tampoc podríem dir que és un tiu dur, no ho ha necessitat mai, sempre i quan trobi algú que li serveixi un got.

Perquè això de beure sol és una cosa molt trista, i a vegades és millor compartir taula i batalla amb un imbècil que després et critica a l'esquena que no cedir a veredictes de fira. Però quan torna, tingue-ho clar, quan torna sempre ho fa sol, li agrada passejar de nit i que se li gelin les faccions, competir amb les ombres dels gats i trepitjar per on trepitjava fa anys. L'eco de les seves passes s'ha ensordit. Ara ni els decorats acompanyen. I a casa encendrà el tocadiscs, i mentre sona Thelenious Monk farà l'última copa. Sol. Sembla estrany, però ell, ell que té la pell d'espart, de tronc vell, d'home dur que mai ha volgut ser-ho, de boig suïcida, d'alegre compulsiu, ell a vegades també té ganes d'estar trist.